Lo Pi del Formentor

Lo Pi de Formentor
El poema Lo pi de Formentor va ser escrit el 1875 per Miquel Costa i Llobera, que va néixer a Pollença, Mallorca, el 1854, i va morir el 1922 a Palma de Mallorca. Era fill de propietaris rurals. Els seus dos primers poemes coneguts són en castellà: La noche de verano i Al castillo de Pollensa. El 1873 va adoptar el català com a llengua literària, va presentar-se als JocsFlorals de Barcelona amb La primera llàgrima i va guanyar la viola. El 1875 va tornar-s’hi a presentar amb Lo pi de Formentor, una peça cabdal de la llengua catalana, però que va passar desapercebuda en aquest concurs. Als vint anys va traslladar-se a Madrid per cursar els estudis de Dret obligat pel seu pare, i en finalitzar-los va tornar a Mallorca a continuar amb la tradició rural familiar. Alprincipi no li agrada la seva vida a Pollença i la va criticar i menysprear molt en els seus poemes, però lentament va anar trobant-hi el seu lloc, ja que s’hi va crear el seu propi món de cultura. Es va moure sempre entre dos corrents, el Romanticisme i el Classicisme, però tot i això hi ha moltes diferències entre els seus poemes que es poden explicar a causa dels diversos llocs de residencia queva tenir i els diferents corrents estètics que hi ha haver durant la seva vida. La tradició clàssica de Costa és una fusió dels elements de la poesia castellana del segle XVI, d’arrel primer llatina i després italiana, creada per la recepció eclesiàstica dels clàssics i per la influència del Modernisme. Només imita els autors del moment en aquells aspectes que fan la poesia d’aquests autors unapoesia clàssica. D’aquesta manera, pren aspectes de Lamartine (l’íntima i melancòlica unió amb la natura), de Víctor Hugo (orquestració brillant i imatgeria), de Manzoni (sentiment catòlic vestit de noble retòrica) i de Baudelaire (podem veure moltes analogies entre els poemes de l’escriptor francès i el mallorquí). Va ser un poeta que sabia apropiar-se de les influències que rebia i crear un mónpoètic personal , en el qual compagina la forma intimista i la retòrica. Joan Fuster va dir que 1. Alguns dels seus poemes tracten el buit i la desolació personal, altres, com Lo pi de Formentor, presenten el sentit de la vida com a combat per l’ideal, però tots es basen en la seva fe cristiana, i mostren, directa o indirectament, les idees d’aquesta religió. Utilitza el paisatge com a espai onpenetrar en l’harmonia universal, on captar el sentit transcendent de la vida. Transmet una visió objectiva que no mostra les seves emocions ni estat anímic. El “jo poètic” no és el “jo biogràfic”, sinó un “jo” superior que contempla espais precisos de Pollença i Formentor allunyats dels nuclis urbans. Però no descriu la geografia, sinó que tria espais, situacions i elements determinats del seu voltant,els aïlla i els omple de sentit a través de la identificació emotiva amb el seu “jo poètic”. Segons Riba, 2. Costa deia que el vers és , una vibració que es produeix quan la humanitat vol expressar tot el que sent i preservar-ho en la memòria humana col•lectiva. Pensava que la inspiració és un fet sobrehumà, és a dir, sobrenatural, que ve acompanyat d’una suprema emoció. La forma ha de respectarl’essència de la cosa i pressuposa la possibilitat de la visió objectiva. És contrari a la literatura de tipus maragalliana, que intenta arribar a un més enllà, al misteri que només la suggestió pot descobrir. 1. DE RIQUER, Martí; MOLAS, Joaquim i COMAS, Antoni. Història de la literatura catalana, volum 8, pàgina 334. 2. Ibid., pàgina 335. Lo Pi de Formentor va passar per dues versions conegudes3i va ser recollit al llibrePoesies, publicat l’any 1885. Aquest llibre és un recull caracteritzat per la influència del Romanticisme, però un Romanticisme amb un to serè, contingut, amb seny. Unes composicions marcades pel sentiment religiós i pel sentiment cap el paisatge de la seva iIla, Mallorca. Miquel Costa i Llobera pretenia, amb els poemes pertanyents a aquest llibre, recercar la llum de...