Lo Pi Del Formentor
Páginas: 3 (621 palabras)
Publicado: 19 de octubre de 2015
Lo pi del formentor
-Miquel Costa i Llobera
Cristhian Maltez
1.
2.
3.
4.
L’autor
El poema
La mètrica
Conclusió
Índex
1. L’autor
Miquel Costa i Llobera neix l’any 1854 aPollença
i mor a la Ciutat de Mallorca 68 anys després.
Era de família benestant, va ser deixeble de
Josep Lluís Pons Gallarza.
A l’any 1888 s’ordenà sacerdot, però no
abandonà la seva creaciópoètica.
En la seva poesia modernista, podem diferenciar
dos períodes. En el primer fa una poesia de caire
romàntic; l’any 1885 va publicar el recull Poesies.
Miquel Costa i Llobera s’inspirà perescriure
aquest poema en les visions feréstegues de
pins arrelats en els penya-segats de la
península de Formentor (Mallorca), en una
extensa propietat familiar.
2. El poema
Mon cor estima unarbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
Noguaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada
i li donà per trone l'esquerpa serralada,
per font l'immensa mar.
Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor que passa sent l'ala gegantina
remoure sonfullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors delcel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
perglòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i vencedor espolsa damunt les...
-Miquel Costa i Llobera
Cristhian Maltez
1.
2.
3.
4.
L’autor
El poema
La mètrica
Conclusió
Índex
1. L’autor
Miquel Costa i Llobera neix l’any 1854 aPollença
i mor a la Ciutat de Mallorca 68 anys després.
Era de família benestant, va ser deixeble de
Josep Lluís Pons Gallarza.
A l’any 1888 s’ordenà sacerdot, però no
abandonà la seva creaciópoètica.
En la seva poesia modernista, podem diferenciar
dos períodes. En el primer fa una poesia de caire
romàntic; l’any 1885 va publicar el recull Poesies.
Miquel Costa i Llobera s’inspirà perescriure
aquest poema en les visions feréstegues de
pins arrelats en els penya-segats de la
península de Formentor (Mallorca), en una
extensa propietat familiar.
2. El poema
Mon cor estima unarbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
Noguaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada
i li donà per trone l'esquerpa serralada,
per font l'immensa mar.
Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor que passa sent l'ala gegantina
remoure sonfullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors delcel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
perglòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i vencedor espolsa damunt les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.