lobsoleciencia programada

L’obsolecència programada
L’obsolescència programada és un fet bo o roí?
Hi ha dos aspectes que marquen una tendència bona i un altra tendència roina. La que marca latendència bona es que si no hi ha obsolescència programada es a dir si els fabricants no fabriquen productes amb una data diguem de trencament el consum baixarà molt ja que com elsproductes quasi mai es trencaran i la gent no consumirà. La tendència roina es que la obsolescència programada obliga als compradors a comprar nous productes ja que els que teniens’han trencat i això origina una gran pèrdua de diners.
En la meua opinió l’obsolescència programada es una cosa generalment roina perquè obliga a molta gent a comprar nousproductes pareguts als que tenien i aixo costa diners. Els consumidors tenen de estar comprant cada cert temps un producte que tenien perquè els fabricants de aquest producteli han ficat una data de trencament, el producte s’ha trencat i tenen de comprar un de nou i mes innovador ja que generalment les fabriques solen anar innovant els productes iaixò fa que el producte valgui mes diners. Jó penso que els fabricants podrien ficar una data de trencament entre els 4 i 5 anys o inclus mes anys amb garantia per a que elsproductes no es trenquen tant fàcilment i que no hi haja una descendència molt forta del consum ja que cada certs anys els consumidors voldran innovar els seus productes i no hihaurà la necessitat que es trenca el producte, voluntàriament els consumidors voldran modernitzar-se i compraran productes mes bons i amb mes cost.
En conclusió l’obsolescènciaprogramada es una cosa que te diferents conseqüències i que generalment afavoreix a les empreses es a dir és una cosa roina per als consumidors i una cosa bona per al consum.