Locais.

SUPERACIÓ PERSONAL
El temor del fracàs o del que diran s'amaguen darrere de moltes negatives a afrontar un canvi en la feina o en la vida personal
I si...? Oportunitats perdudes per la por a canviar
AURE FARRAN
| Actualitzada el 30/05/2011 00:00
I si...? Oportunitats
perdudes per la por a canviar GETTY IMAGES
La por del canvi frena moltes iniciatives. Hi ha persones que temen lesconseqüències d'un canvi de vida i opten per seguir amb el que tenen, ja que el cost de canviar els sembla massa gran. Per contra, hi ha gent que hi veu oportunitats i s'acosten al canvi sense plantejar-se costos o limitacions. Per què fa por el canvi? "Hi ha diversos factors que influeixen en aquesta por. Jo puc tenir problemes per parlar en públic i tinc angoixa perquè penso que no me'n sortiré o empregunto què pensaran de mi. La por del canvi, en el fons, és la por de les conseqüències, no saber què passarà. És la por d'equivocar-me, i ens hem d'adonar que mai no ens equivoquem quan fem les coses, sinó després de fer-les. És impossible assegurar-me que no m'equivocaré abans d'actuar. És absurd pretendre que no faré res fins que no estigui segur que no m'equivocaré. Només si ens atrevim a fer lescoses veurem què passa. Primer s'ha d'actuar i després conèixer i no al revés, que es com actuem normalment", explica Eduardo Díez, psicòleg i psicoterapeuta ( www.autoestimaycambio.com ). Per Díez, "el canvi és més com una ruleta o una màquina de casino que no pas com una màquina de tabac, en què només cal posar els diners per obtenir el que volem".
Optimisme contra la por
Una personaafirmativa i positiva té més possibilitats d'acceptar els reptes i orientar els seus pensaments, emocions, actes i energia de manera equilibrada cap a la meta que s'ha fixat, sobreposant-se a qualsevol obstacle amb què es pugui trobar pel camí. "En la por hi ha una part natural i sana que posa en alerta, però també hi ha una altra part que ens pot bloquejar i que pot impedir el nostre desenvolupament oassumir els canvis que hem de fer per adaptar-nos a la vida. En aquest cas és quan hem de veure on estan aquestes pors irracionals i aquestes creences que ens paralitzen. Una manera de fer front a les pors és veure com em percebo i com em percep el món, i intentar canviar aquestes variables. L'altra opció és optar per la valentia. Ser conscient que hi ha risc i afrontar-ho", explica Cris Bolívar,consultora i coach en temes de transformació personal.
Supòsit 1 Rebutjar una feina
Rebre una oferta per canviar de feina o de responsabilitat és una de les situacions en què de manera més habitual es fa patent la por del canvi. I si no hi encaixo? I si no responc a les expectatives? I si no m'entenc amb el meu nou cap? I si...? Totes poden ser excuses vàlides per dir que no i quedar-se ambl'estabilitat, tot i que pugui suposar destruir una oportunitat de millora. Com explica Cris Bolívar, "la por del canvi bàsicament té a veure amb la incertesa, amb el fet de no saber que passarà. Segons les expectatives que hem posat en aquesta situació i de la capacitat que tenim de manejar-la tindrem més o menys por".
Supòsit 2 Marxar de casa
"Tinc 30 anys i m'agradaria viure la meva vida. A casaels pares hi estic bé, però de vegades em plantejo anar a viure sol. Però i si perdo la feina i no puc pagar el lloguer? No tinc parella, de manera que no em donaran una hipoteca i haver de fer front tot sol a un lloguer i pensar en els inconvenients que em puc trobar en el camí m'espanten. Potser sóc covard, però les circumstàncies no m'ajuden". L'argument de l'Oriol és covardia o sentit de laresponsabilitat? "Una decisió, per molt que la vulguem fer racional, normalment és emocional. Si la racionalitzem molt és una reacció de por. Com més decisiva sigui la situació, com més ens arrisquem, segurament més l'analitzarem i la sospesarem. No és perquè siguem més o menys responsables, sinó perquè en el fons ens fa por", explica Cris Bolívar. El psicòleg Eduardo Díez explica que en funció de...