Locke: "De l'inici de les societats polítiques" Capítol VIII

Samuel Mendiola Castro 2A2

Capítol VIII
“De l'inici de les societats polítiques”

El capítol VIII del “Segon tractat sobre el govern civil” comença remarcant la idea de la llibertat de cada individu, o sigui, la llibertat natural. Aquesta llibertat no ens la pot treure cap institució política sense el nostre consentiment. Serà per tant la comunitat (mitjançant un acord amb altres homes)l'encarregada de sotmetre a l'individu a unes lleis determinades.
En aquesta comunitat el que predomina és la voluntat de la majoria, és a dir, que un individu al renunciar a la seva llibertat que li ha sigut donada naturalment, no pot rebutjar la opinió de la majoria. Surt llavors de nou la idea del pacte.
Per organitzar i administrar de forma ordenada i equilibrada aquesta “majoria” i en esènciaels diferents cossos polítics, cal un líder que representi a la majoria. Una majoria sense cap esdevindria una “majoria que no pot manar sobre la resta”, on hi ha un excés de interessos i opinions i que portaria al fracàs a la comunitat.
Per tant amb tot això, Locke afirma que quelcom pot donar origen a una nova societat política, que es fonamenta en el consentiment d'una pluraritat d'individusque es posen d'acord, sintetitzant tot el dit anteriorment.

Un cop explicat l'origen d'una societat política, Locke presenta dues objeccions provinents de gent que dubta sobre la seva teoria, que són:

No existeix cap exemple històric que demostri que un grup d'homes s'hagi unit, lliure i independent, per formar un nou govern polític
Cada individu neix sotmès a un govern, i per aquesta raóno en pot formar un de nou.

A aquestes dues objeccions, Locke respòn:

A la primera, que no és d'extranyar que no hi hagi ni el més mínim vestigi de la vida dels éssers humans en 'estat de llibertat' perquè el govern és més antic que qualsevol document o escrit, i perquè una comunitat no comença a interessar-se en el seu passat fins que transcorreix un determinat temps. Locke arran d'aixòafirma que les comunitats són iguals que les persones en el sentit de que no recorden els seus orígens i la seva infantesa, i que si se sap alguna cosa, es quasi un accident (perquè algú els hi facilita informació per casualitat).
Per fer més sòlid el seu argument, recurreix al testimoni de Jose Acosta, qui afirma que els habitants de Perú careixien d'un sol representant, així com d'Estat
i ésper això que vivien en grups, decidint segons la seva conveniència nous líders
cada vegada. Per tant, els habitants de Perú també es posaven d'acord per decidir
qui manaria sobre ells, i això justifica el que diu Locke.
Un altre exemple històric que justificaria aquest escepticisme vers la idea de Locke
seria el grup d'homes que van partir d'Esparta amb Palantus, que va fundar un
sistemapolític totalment sostenible. Aquests dos exemples, doncs, solucionen el
dubte que li plantejen a Locke. És clar que un grup d'homes que es posen d'acord
poden formar un estament polític en 'ple estat de natura'.
Locke finalment aconsella no investigar massa sobre els orígens de l'Estat no fos
que els documents històrics que trobessin otorguéssin una informació poc adequada a qui hollegeixi.

Més tard parla de la figura del pare com una figura de poder. Locke explica que el poder li ve donat amb el títol de pare, per dir-ho d'alguna forma. El pare per tant té el dret i el deure de castigar els seus fills si delinqueixen, i aquests acaten les ordres del seu pare fins i tot a la maduresa, quan ja no són sota la custòdia de la figura paternal.
Si el pare mor i deixa com a hereud'aquest poder a un fill que no es capaç i que el càrrec li ve gran, la família pot muntar una mena d'assamblea improvitzada per tal d'escollir un individu més competent, garantint així la seguretat i bona gestió de la família.

Si fem una ullada enrere en la història, es pot comprovar que la gran majoria de formes de govern foren absolutistes, encara que això no desconcerta a Locke ni la seva...