Locke govern cibil

Locke i la política

Un antecedent: Thomas Hobbes:
Hobbes (1588-1679) en la seva obra Leviathan ^planteja la pregunta de per què els humans vivim en societat i tenim un Estat que ens governa. Ara es considera que l’home no és un ser social “per naturalesa”, de manera que hem d’explicar com hem arribat fins aquesta situació. Es tracta de fer una mena d’experiment imaginari: com seria la vidahumana si no existit l’Estat, si visquéssim en una “estat de naturalesa”. Hobbes pensa que, ja que els éssers humans són naturalment iguals, es veuen abocats a la competició. En estat de naturalesa, d’aquesta manera, tots viuen en un estat de guerra dels uns contra els altres (homo homini lupus est). En aquest estat, amb el temor continu de patir una mort violenta, no pot haver-hi progrés niseguretat i, per tant. la vida és solitària, trista, pobre, bruta i curta. Cercant la pròpia conservació, els homes estableixen comunitats i estats, a partir d’un pacte o contracte en el qual els homes transfereixen els seus poders i llibertats a un sol home (o a una assemblea d’homes) que està en condicions de protegir-los però a canvi de reduir les seves voluntats a una sola. Ell serà el sobirà. Estracta d’un govern amb el poder i la força de castigar l’incompliment del conveni. Llibertat i ordre són incompatibles. Com que el sobirà no signa el pacte, no està obligat per ell, però ha de mantenir la pau i l’ordre en l’Estat. Per primer cop, no es considera que la voluntat de Déu sigui l’origen del poder.

Locke i els Tractats sobre el govern civil:
En el primer Tractat, Locke rebat lateoria de Robert Filmer, expressada en El Patriarca sobre el dret diví del reis. Els arguments es centren en negar que Adam tingués una autoritat legitimada per Déu i menys que els seus hereus la conservaren. En cas que existís tal dret, s’hagués perdut fa temps el coneixement de la línia de successió.

Contra Filmer, Locke, en el segon Tractat, afirma que els éssers humans són lliures i iguals pernaturalesa. Això fonamenta el deure d’amor mutu i justícia entre els homes. Parteix així, com Hobbes, de l’estat de naturalesa que els homes tan sols abandonen quan, per pròpia voluntat, es converteixen en membres d’una societat política però, contra ell, pensa que existeix una radical diferència entre l’estat de naturalesa i l’estat de guerra. L’estat de naturalesa permet l’home defensar la sevavida, llibertat i propietat (fins i tot amb la mort de l’agressor) i castigar l’atacant segons la seva iniciativa, ja que no hi ha cap jutge o poder establert. Però aquesta situació té el límit de la llei moral natural, o sigui, de la raó. Locke pensa que l’home no pot renunciar a la vida (suïcidi) ni a la llibertat. També dedica molt espai al dret natural a la propietat privada, que consideraque es fonamenta en el treball.

Malgrat que l’estat de natura no és el de guerra, Locke tampoc el considera un estat ideal. És veritat que molts no respecten els drets naturals i que és difícil aconseguir, en aquestes circumstàncies, una justícia equilibrada, ja que tothom té dret a exercir-la però no sempre el poder de dur-la a terme. Una millor i més efectiva defensa del seus drets illibertats porta l’home a formar una societat organitzada. Aquesta es basa en un pacte on els homes no renuncien a la seva llibertat, sinó que deixa a la societat la capacitat de establir les lleis (poder legislatiu) i el poder de sancionar el seu incompliment (executiu). Aquests poders, en tot cas, es deixen en mans de la majoria. El cos social es mou en la direcció de major força, que és el consentimentde la majoria.
Una de les objeccions a la teoria del pacte o contracte social és la dificultat per trobar exemples històrics. Malgrat això, Locke considera antecedents en Roma o en els pobles d’Amèrica. De totes maneres, el pacte és més aviat un fonament racional de la societat civil que un fet històric. Una objecció més forta és què els actuals ciutadans d’un estat no han donat el seu...