LOCKE

LA MATÈRIA
Descartes veu la matèria com un ordre totalment diferent al pensament, és a dir, el pensament no té res a veure amb la realitat material.
La matèria es una substància imperfecta queconstitueix un model mecanicista, però per què l’acció humana pugui prendre decisions ha de comunicar-se el jo pensant i la res extensa , és a dir, la matèria , unificar-se i realitzar moviment.
Pertant la visió de René Descartes es una visió Dualista, personalment no hi estic d’acord ja que l’anima no pot controlar el cos. Estic més a favor com amb la opinió de Aristòtil, que la essència el quedefineix el ser, la essència es inseparable a ala matèria, constitueixen juntes el ser.
Per Hume creu que tota matèria, tota realitat objectiva son impressions causades pels sentits tenen estabilitati permanència, però tenia una visió escèptica es a dir no considerava cap impressió com a valida, Hume es una il•lusió.
Les impressions per a ell no tenen continuïtat, es tracta de impressionspuntuals no obstant això es una creença extremadament útil.
Personalment ho relaciono molt amb Locke, ja que són dos filòsofs empiristas que troben el coneixement per mitja de percepcions ja siguin simpleso complexes.
Locke es basa en la experiència , que es l’origen del coneixement, la qual marca els límits.
Nega las idees innates com Aristòtil al contrari que Descartes.
LO IMMATERIAL
PerDescartes lo intangible , lo immaterial posseeix la idea de perfecció , la idea de Déu, l’absolut coneixement, raó perfecta.
Déu es la realitat que permet superar la subjectivitat i arribar a la substànciaperfecta a una substància infinita.
Déu es la causa de la meva existència.
Personalment, no crec que sigui demostrable la existència de Déu ja que no crec amb el dualisme , que simplement hi ha unaunió sensorial a través d’aquesta glàndula pineal, som un esser en conjunt, Cos i anima. Per això no hi ha cap esser superior envers nosaltres, per mi la perfecció es una simple il•lusió.

Per...