Locke

Teoria del coneixement de John Locke
1. El fi de Locke i el seu mètode
2. Les idees
    2.1 La crítica de les idees innates 
    2.2 Origen de les nostres idees
    2.3 Les idees simples
    2.4 Les idees complexes 
3. El coneixement 
    3.1 Coneixement intuïtiu
    3.2 Coneixement demostratiu
    3.3 Coneixement sensitiu
    3.4 Coneixement religiós
 
1. El fi de Locke i el seumètode
És arran de problemes morals i religiosos que Locke s'endinsa en una anàlisi crítica dels poders de l'enteniment, a fi de determinar l'extensió del coneixement humà. Locke es donarà com a objectiu determinar l'origen, els graus de certesa i l'extensió dels coneixements humans, els seus fonaments i els graus de fe que hom els pot atorgar, les opinions i els assentiments que hom potlegítimament tenir. Aquest procés exclou d'entrada les especulacions cartesianes sobre la naturalesa de l'ànima i les seves relacions amb els moviments fisiològics. En efecte, l'examen descansa solament sobre les facultats de l'home i sobre els objectes que es presenten al seu esperit. Així, aquest mètode hauria de permetre de comprendre com l'enteniment forma idees de les coses, i per tant, de veure quinssón els límits del coneixement humà.
El mètode consistirà a observar els fets de l'ànima i a descriure l'experiència de l'interioritat. L'anàlisi psicològica lockeana sera així un estudi de les idees. Aquesta empresa és la primera formulació precisa i rigorosa del problema crític.
 
2. Les idees
Tots els coneixements són fets amb idees, i.e., en un sentit ampli, «qualsevol objecte que l’esperitpercep immediatament», o «qualsevol cosa que pugui ésser que ocupa el nostre esperit quan pensa», la qual cosa és una definició molt acostada a la de Descartes.
Podem resumir en dues qüestions les seves anàlisis en l’Assaig sobre l’enteniment humà:
* com es formen les nostres idees?
* quina relació tenen les nostres idees amb les coses?
Però Locke procedeix primerament a una llarga crítica dela teoria de les idees innates.
 2.1 La crítica de les idees innates
Com que Locke es proposa de cercar l’origen de les nostres idees, la teoria de les idees innates es presenta naturalment a l’esperit. Ara bé, per a Locke, totes les nostres idees deriven en realitat de l’experiència. La refutació de l’innatisme li va permetre de justificar la seva tesi.
D’antuvi, segons l’innatisme, hi ha ideesinnates: el principi d’identitat, el principi de contradicció, la idea que tenim de Déu, etc. Però l’experiència ens mostra de manera evident el contrari: els infants no tenen pas consciència d’aquestes idees, i hi ha d’altres civilitzacions a més de la nostra on unes preteses idees morals innates són totalment absents. Per tant, quant a aquest punt l’innatisme és indefensable.
Però una ideainnata és igualment una idea que es troba en l’enteniment. Ara bé, si és dins l’enteniment, deu ésser percebuda; d’on resulta que tots els homes haurien de tenir consciència d’unes idees innates des que naixen, que aquestes idees haurien de ser les seves primeres idees, el primer objecte del seu esperit, la qual cosa és manifestament absurd. En efecte: o bé una idea no percebuda per l’enteniment noha estat mai dins l’enteniment, o bé ha estat percebuda i per tant ha d’ésser coneguda. Per tant, una idea no pot ser dins l’ànima sense ser-ne objecte de l’enteniment. Per definició, la idea és allò que es troba dins l’esperit; defensar que una idea es troba dins l’ànima sense ésser concebuda, és dir que aqueta idea no és pas una idea.
Cal doncs que tota idea innata sigui percebuda immediatament.Dues objeccions apareixen aquí: la, ja evocada, de la ignorància del es idees innates en la qual es troba una gran part de la humanitat, i també una altra: si alguns homes no coneixen pas les idees innates, no les reconeixen pas més: quan hom en presenta a l’enteniment i aquestes no són pas compreses immediatament (fet que arriba en l’aprenentatge) aleshores aquestes idees demostren el seu...