LOCKE

Locke. Filosofia Política.
1. Significat dels Tractats sobre el govern civil
Locke fou un polític molt pragmàtic, al qual les circumstàncies històriques situaren a la cresta de la Revolució de 1688, de la qual esdevingué l’ideòleg malgrat el seu tarannà assenyat i caut.
Els Tractats inauguren la ideologia liberal moderna. Els seus principis representen:
El manifest fundacional delliberalisme, a la vegada que el catecisme protestant de l’anti-absolutisme.
La fonamentació de les bases de la democràcia liberal, en forma de monarquia parlamentària.
La incorporació de la tradició del dret natural a la Constitució anglesa.
La justificació teòrica del dret a la propietat.
Altrament, els Tractats són l’exposició d’una teoria de l’Estat i una meditació sobre el fet i les causes del’associació política. Una obra amb certes contradiccions lògiques, que tingué una influència molt profunda i durable en el pensament polític.
2. El primer Tractat
El Primer Tractat sobre el Govern Civil és una llarga refutació de la teoria del dret diví de les monarquies, tal i com aquesta fou concebuda per sir Robert Filmer, en un opuscle titulat Patriarcha, i publicat el 1680. Filmer feia una fermadefensa de la monarquia absoluta, basada en el principi que el monarca governa per voluntat de Déu, sent, llavors, els seus decrets i la seva autoritat tan indiscutibles com qualsevol altre mandat diví. En realitat, Locke, oposant-se a aquest programa, no és només a Filmer –filòsof i tractadista polític d’escassa rellevància- a qui està atacant, sinó a Hobbes i al seu ideari exposat al Leviatan.Locke, en aquest Primer Tractat, prova de demostrar que l’autoritat reial no li va ser concedida per Déu a Adam, primer pare de la humanitat; i en el cas que així fos, tampoc no hi ha evidència que aquesta autoritat fos transmesa per successió als seus hereus. En el fons de la qüestió, suposar que els homes tenen una subjecció original al primer “patriarca” és admetre que no van néixer lliures ique, donat el caràcter successori del poder patriarcal, tampoc no podran arribar a ser-ho mai, en virtut de la seva subordinació “natural” a aquest poder que es considera absolut i arbitrari. Aquest és el punt de la doctrina de Filmer que a Locke li interessava refutar, abans d’exposar la part fonamental de la seva pròpia teoria, desenvolupada en el Segon Tractat.
3. El Segon Tractat
Locke, demanera similar a Hobbes i a Spinoza, tracta de defensar que l’origen del poder i de l’Estat rau en un acord o conveni entre individus. Tanmateix, discrepa dels seus predecessors pel que fa a l’estat de naturalesa. Seguint els jusnaturalistes, accepta l’existència d’una llei natural que dimana de la “raó” i que ens confereix uns drets i uns deures previs a tota forma d’organització política. Aquestaúltima no té cap altra finalitat que la d’assegurar l’exercici lliure d’aquests drets. Així doncs, i en clara oposició a Hobbes, l’estat de natura de Locke no és un estat pre-social ni pre-moral. En ell els homes hi viuen en família i en reconeixen l’autoritat. A més, reconeixen la llei natural, pròpia i connatural a la nostra raó, que ens duu a defensar la nostra vida i llibertat i a respectar ladels altres.
3.1. Pensar l’individu
L’estat de naturalesa –hipòtesi inicial del pensament polític modern- era, segons Locke, un estat d’equilibri, de pau, de bona voluntat. L’individu ja es reconeix com a posseïdor d’uns drets naturals, dret a la vida o a la seguretat, dret a la llibertat i dret a la propietat, els quals són inalienables i no es perden en cap moment. El més importantd’aquests drets, la propietat, té la seva justificació natural en el treball; la propietat és, en principi, comunal, ja que totes les coses van ser donades a tots per Déu. Però, això no exclou que, amb les lògiques limitacions imposades per la raó i la necessitat, l’home no tingui el dret natural a posseir allò que ha elaborat, perquè amb el treball l’individu confereix a la naturalesa el...