Locke

Locke està considerat el primer representant del empirisme anglès, un moviment filosòfic modern que situa l’experiència en l’origen del coneixement. Partint d’aquesta base, desplegarà tota la seva teoria del coneixement. També se’l considera un dels pares del liberalisme modern, en part, per la seva participació en la revolució gloriosa del 1688 i la defensa que fa dels drets naturals delsindividus (tema que analitzarem quan parlem de les seves idees polítiques).
Les obres més importants de Locke són:
Assaig sobre l’enteniment humà, on desenvoluparà tota la seva teoria del coneixement
Els dos Tractats sobre el govern civil, on exposa la seva concepció política.
En primer lloc, però, ens centrarem en la teoria del coneixement:
Llibre I: El primer llibre del Assaig ens parla delorigen del nostre coneixement i fa una crítica de les teories filosòfiques defensores del innatisme. Locke ens dirà, que nosaltres coneixem a través de les idees, però aquestes mai són innates. Segons ell, quan naixem no hi ha res en la nostre ment, la nostre ment és com una “tabula rasa”, una pissarra buida on tot està per escriure. Per tant, les nostre idees només poden provenir d’un sol lloc: del’experiència.
Llibre II: El segon llibre del Assaig ens parla de les diferents tipologies d’idees:
Per una banda hi ha les idees simples, els àtoms del coneixement, que són rebudes de forma passiva per l’enteniment. I per altra banda, hi ha les idees complexes, elaboracions que fa l’enteniment a partir de les idees simples.
Dins de les idees simples Locke fa una subdivisió: Les idees desensació, que provenen de l’experiència externa i són percebudes pels sentits, com per exemple, la idea de “blanc”. I les idees de reflexió, que provenen de l’experiència interna i són el reflex del coneixement que la ment té dels seus propis actes, per exemple, la idea de “pensar”.
Quan l’enteniment és actiu, apareixen les idees complexes, i segons Locke hi ha de tres tipus:
1- Les relacions, quesón el resultat de relacionar o comparar una cosa amb les altres, com per exemple, la idea de “anterioritat”.
2- Els modes, que són abstraccions que combinen conjunts de idees simples, com per exemple, la idea de gratitud.
3- Les substàncies, que són compilacions d’idees de sensació que l’enteniment ajunta i acaba designant-les per un sol nom, com per exemple “poma”. La qüestió de la substànciaés polèmic, i Locke li dedicarà un apartat més ampli del assaig una mica més endavant.


Dins del grup d’idees de sensació, Locke fa una altra classificació basada en les capacitats pròpies dels objectes. Ens diu, que les coses del món, els objectes, posseeixen dos tipus de qualitats diferents, i aquestes qualitats, a la vegada, generen dos tipus d’idees sensibles:
Les qualitats primàries deles coses, que formen part de les coses en si mateixes, i produeixen idees que representen el món tal i com és. Per tant, són objectives. Aquestes qualitats són per exemple la solidesa, el número, l’extensió, la figura, el gruix, etc...
Les qualitats secundàries, en canvi, no formen part dels objectes en sí mateixos. Locke, també les anomena les qualitats sensibles. Són subjectives, i es formen apartir de la manera com les primàries ens afecten els sentits. Aquestes són, per exemple, els colors, les olors, etc...
Un cop distingides les tipologies d’idees, Locke, es dedica a analitzar una mica més la qüestió de la substància. Aquest és un dels punts centrals de la tradició filosòfica, i també un dels temes de debat més importants entre empiristes i racionalistes moderns. Locke parteixd’una base diferent a la de Descartes. Diu que la substància és una idea complexa que imaginem o suposem. És el suport desconegut de conjunts d’idees simples. Mai percebem la substància en sí mateixa, sinó les idees simples que la formen, per exemple, si pensem en la substància “poma” i l’analitzem, veurem que mai percebem la poma en sí mateixa, sinó que percebem les seves qualitats sensibles,...