locke

CONEIXEMENT:

El plantejament de Locke està entre el dogmatisme (una veritat única) i la inexistència del coneixement (fideista), no pot admetre cap certesa.
Locke només admet com a vàlides aquelles idees que estan basades en l’experiència, a aquest pensament se l’anomena empirisme.
Locke qüestionava el pensament de què el rei era el representant de Déu a la terra, per tant, el seu governera legítim, ell això no ho creia i molta gent el jutjava.

En la seva obra “Assaig sobre l’enteniment humà” fa un estudi de les idees. Nega l’existència de les idees innates, ja que provenen de la nostra experiència. Abans de l’experiència la ment és un full en blanc. I com ens omplim? Gràcies a l’experiència. Principi de còpia: criteri de demarcació que Locke agafa per distingir les ideesvàlides de les que no ho són (acceptem les idees que són còpia de l’experiència externa).
Gènesi de les idees simples: (el coneixement es comporta d’una manera passiva, rep les idees)
Idees de sensació: entren de fora cap endins, experiència externa. Qualitats primàries (figura, mida), qualitats secundàries (color, olor).
Idees de reflexió: procedeixen d’aquelles que es produeixen dins del nostrescos.

Per a Locke, les idees de sensació i reflexió son els àtoms del coneixement, i es combinen per formar les idees complexes (el coneixement es comporta d’una manera activa, pensant arribem a unes idees determinades), de les quals en distingeix tres tipus:
Substàncies: combinació d’idees simples que es prenen per representar les coses particulars que es substitueixen per si mateixes. La mentestableix una connexió entre les idees que ens porten a pensar en aquella substància. Fa una operació: relaciona. La idea simple seria la sensació concreta de cada cavall, per exemple. I la complexa, seria la que inclou a tots els cavalls mitjançant la relació entre idees simples.
Els modes: es refereixen a qualitats, les quals no subsisteixen per elles mateixes, sinó que són considerades com aafeccions de les substàncies. (idees d’espai, distància, gratitud). No podem prescindir de les coses que no existeixen, és a dir, no tenen base en l’experiència. També formen agrupacions, encara que l’experiència sigui individual. Ex. Alegria, és un sentiment semblant que produeixen diferents coses, però cada alegria es diferent, però tenen alguna cosa en comú.
Les relacions: Són el resultat decomparar diferents idees (idees d’identitat-diversitat, causa-efecte, pare-fill...).
El principi de còpia diu que aquestes idees no les podem acceptar, ja que no són còpia de cap experiència anterior, són idees elaborades per la nostra ment.
El coneixement veritablement està mancat de base. Perquè les idees més importants per al coneixement no estan basades en l’experiència (són idees elaborades).Arriba a l’escepticisme. No obstant això, hem de fer veure que aquestes idees són vàlides. No és un escepticisme radical.

POLÍTICA

El pensament polític de Locke és la base de la política moderna. En la seva política apareixen les mateixes característiques de l’Estat actual, així també com els inicis dels Drets Humans o naturals (uns drets des del dia que naixem, i no els podem perdre nirenunciar ja que són naturals i cap estat, model polític ni societat els pot tocar, llevar ni pactar per a pitjor).
(Mirar pàg. 235 llibre FILOSOFIA 1).
Han d’estar inclosos (els drets naturals) en qualsevol pacte social (Dos tipus: 1.acord entre diferents individus que volen formar una societat o un Estat. 2.Pacte entre aquests individus i els que governen en la societat).
Segons Locke no hi hauna llei natural que digui que hi ha una persona per damunt de tots. La subordinació en algú no es natural.

Assaig sobre el govern civil.
Capítol 1: Sobre el poder polític.
1) No existeix un dret natural de domini.
2) En que consisteix el poder polític?
El dret de dictar lleis (incloent els càstigs).
Regulació i defensa de la propietat privada.
Emprar la força (per aplicar les lleis i...