Locke
Páginas: 4 (908 palabras)
Publicado: 9 de noviembre de 2014
LA FILOSOFIA EMPIRISTA
Empirisme
Corrent de pensament que defensa l’experiència com a Font de coneixement i criteri de veritat.
Sentit ampli
Sentit estricte
En sentit ampli, van ser empiristesels filòsofs de Milet, els atomistes, Aristòtil, Guillem d’Occam o Francis Bacon, entre d’altres.
En sentit estricte, s’aplica als pensadors britànics dels segles XVII i XVIII, agrupats al voltant deles idees John Locke.
En el seu Assaig sobre l’enteniment humà (1960), Locke nega l’existència d’idees innates o a priori: no hi ha axiomes o principis lògics independents de l’experiència.
Enaquest sentit, l’empirisme s’oposa al racionalisme cartesià. Són empiristes Thomas Hobbes, John Locke, George Berkeley i David Hume.
La nova ciència i la seva influència en la filosofia
La novaciència influeix sobre les dues grans línies de pensament modern, que esdevindran oposades.
Racionalisme
Empirisme
La ciència matemàtica i el seu mètode deductiu (demostració a partir d’axiomesevidents) són el model per a la filosofia
La ciència empírica i el seu mètode (observació, inducció, contrast amb l’experiència) són el model per a la filosofia.
La raó és l’única font de coneixement vàlid.L’experiència és l’única font de coneixement vàlid.
Hi ha continguts mentals innats, a partir dels quals, i per deducció, es pot construir el coneixement sobre la realitat.
No hi ha idees innates.Els continguts mentals són adquirits per experiència. El coneixement s’elabora a partir d’aquests continguts.
Racionalitzen la metafísica, trobant una explicació racional a aquest tipus deconeixement.
Constaten que resulta massa difícil accedir a un coneixement metafísic vàlid. El seu coneixement doncs resulta impossible.
Empiristes i racionalistes però presenten un punt en comú: estand’acord en què és el subjecte el que construeix la realitat, el subjecte és qui coneix.
John Locke (1632-1704)
- Destaca per:
L’exposició d’una teoria empirista del coneixement en l’ “Assaig...
Empirisme
Corrent de pensament que defensa l’experiència com a Font de coneixement i criteri de veritat.
Sentit ampli
Sentit estricte
En sentit ampli, van ser empiristesels filòsofs de Milet, els atomistes, Aristòtil, Guillem d’Occam o Francis Bacon, entre d’altres.
En sentit estricte, s’aplica als pensadors britànics dels segles XVII i XVIII, agrupats al voltant deles idees John Locke.
En el seu Assaig sobre l’enteniment humà (1960), Locke nega l’existència d’idees innates o a priori: no hi ha axiomes o principis lògics independents de l’experiència.
Enaquest sentit, l’empirisme s’oposa al racionalisme cartesià. Són empiristes Thomas Hobbes, John Locke, George Berkeley i David Hume.
La nova ciència i la seva influència en la filosofia
La novaciència influeix sobre les dues grans línies de pensament modern, que esdevindran oposades.
Racionalisme
Empirisme
La ciència matemàtica i el seu mètode deductiu (demostració a partir d’axiomesevidents) són el model per a la filosofia
La ciència empírica i el seu mètode (observació, inducció, contrast amb l’experiència) són el model per a la filosofia.
La raó és l’única font de coneixement vàlid.L’experiència és l’única font de coneixement vàlid.
Hi ha continguts mentals innats, a partir dels quals, i per deducció, es pot construir el coneixement sobre la realitat.
No hi ha idees innates.Els continguts mentals són adquirits per experiència. El coneixement s’elabora a partir d’aquests continguts.
Racionalitzen la metafísica, trobant una explicació racional a aquest tipus deconeixement.
Constaten que resulta massa difícil accedir a un coneixement metafísic vàlid. El seu coneixement doncs resulta impossible.
Empiristes i racionalistes però presenten un punt en comú: estand’acord en què és el subjecte el que construeix la realitat, el subjecte és qui coneix.
John Locke (1632-1704)
- Destaca per:
L’exposició d’una teoria empirista del coneixement en l’ “Assaig...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.