Locke
1
El problema del coneixement: les bases de l'empirisme moderni
L’origen i la constitució del coneixement
Locke, en la seva obra Assaig sobre l’enteniment humà (1690) fa un estudi del funcionament
(com és possible conèixer), les possibilitats i els límits de l’enteniment humà (què és
possible conèixer). Quin és l’origen de les nostres idees?: la negació de les idees innates
1. L'origen de totes les nostres idees rau en l’experiència i aquesta deriva de la sensació.
2. La ment, en néixer, és com un full en blanc (tabula rasa) que, a poc a poc, es va omplint
amb les dades dels sentits.
Per tant, totes les nostres idees provenen de l’experiència i no existeixen les idees innates.
Arguments a favor de les idees innates i respostes de Locke
1. «Hi ha, en l'enteniment, certs principis innats i nocions primàries, com impreses en la
ment, que l'ànima rep amb el seu ser.»
Resposta: Els éssers humans utilitzant només les seves facultats naturals poden assolir tot
el coneixement que posseeixen i arribar a la certesa sense tals nocions o principis innats.
2. «Són acceptades universalment per la humanitat i formen part de l'ànima d’una
manera tan necessària i tan real com les facultats inherents.»
Resposta: No hi ha cap principi al qual tota la humanitat doni un assentiment universal; a
més, no estan impreses naturalment en l'ànima perquè les desconeixen els nens, les persones sense una formació filosòfica o amb les seves capacitats intel∙lectuals minvades.
3. «Si pot dir‐se que estan en la ment, la qual encara no les coneix, ha de ser només
perquè és capaç d'arribar a conèixer‐les.
Resposta: Això no és més que una manera molt impròpia de parlar perquè llavors totes les
veritats que un ésser humà arribés a conèixer serien innates. No hi hauria cap diferència
entre les veritats que la ment fos capaç de conèixer, en relació amb l'origen: forçosament
totes serien innates o totes serien adventícies, i en va s'intentaria distingir‐les.
La gènesi de les idees simples: la sensació i la reflexió
En Locke, tot el nostre coneixement es redueix a idees que, com hem indicat, tenen el seu
origen últim en l’experiència. El seu concepte d’idea no es correspon amb el concepte
actual (que fa referència solament a les idees abstractes) sinó que descriu els continguts
de la consciència (representacions), que són tots adquirits. Es tracta d’investigar de quina
manera dóna origen l’experiència als diferents tipus d’idees.
Quin és l’origen de les nostres idees? Com es formen? Els nostres sentits són afectats de
diverses formes (raigs de llum, ones sonores, etc.) pels objectes sensibles particulars. Els
resultats que en aquests produeixen aquestes afectacions (les sensacions) es transmeten
a la ment i produeixen les idees simples. Aquesta és la primera font de coneixement per la
qual es formen en la ment les idees que es corresponen amb les qualitats sensibles dels
objectes (per exemple les idees de blancor, duresa, etc.). És el que s’anomenen idees de
sensació i procedeixen de l’experiència externa.
Hi ha una segona font de coneixement. L’enteniment també pot percebre les operacions
internes de la pròpia ment quan reflexiona sobre les diferents idees i les considera. Aleshores és conscient dels actes de la pròpia ment (percebre, pensar, recordar, etc.), i
el resultat són les idees de reflexió que procedeixen de l’experiència interna del mateix
subjecte.
Aquests són els dos únics possibles orígens de les nostres idees. En tots dos, l’enteniment es
limita a rebre‐les passivament.
Les idees simples poden procedir d’un sol ...
Regístrate para leer el documento completo.