Locke

Gerard Roca Ronda
2n Batxillerat E
John Locke i els fonaments del liberalisme polític
John Locke (1632-1704), filòsof empirista anglès, va ser un dels pares del liberalisme polític. Prèviament crecnecessari esmentar quina va ser l’època en la qual Locke va viure, ja que ens pot ajudar entendre el perquè dels escrits d’aquest filòsof. El segle XVII Anglaterra va estar marcada per una fortaconflictivitat social degut a l’intent d’establir una monarquia absolutista per part de la dinastia dels Stuart. Les idees les quals Locke defensava li van originar molts problemes. Però, quines sónaquestes idees?
El pensament polític de Locke està al marge d’una divinitat, és a dir, hi ha un ordre polític sense la voluntat de Déu. Tant Locke com altres filòsofs, com per exemple Hobbes, recorren alconegut com a estat de naturalesa. El qual es podria definir com al que l’home és per naturalesa, pel simple fet de ser home. Per a Locke tots nosaltres, pel simple fet de ser homes, tenim uns dretsque un estat legítim ha de preservar. Aquests drets naturals, avui en dia, podrien ser sense cap dubte similars als drets universals humans. La societat d’un estat s’organitza sobre la base d’aquestsdrets.
Segons Locke un govern és legítim quan mitjançant el contracte social els homes i les dones lliures han arribat a un acord per tal d’escollir els seus governants. Aquest acord social és lafont de la legitimat política. El pensament polític de Locke bé el podríem relacionar amb el de Plató. Pel que fa a les diferències, la primera que es pot observar fàcilment és que Locke no diferènciaels tipus de homes com a diferents parts de l’ànima. Aquesta divisió té una gran rellevància en el pensament polític del filòsof grec, ja que creu que els savis són els qui han de governar, aquell queés capaç de governar-se a sí mateix podrà governar els altres. En Locke, és irrellevant qui governi. Tal i com s’ha dit anteriorment aquell qui governa ha d’arribar al poder mitjançant l’acord...