Locke25lecturaselectivitatGOVERN01

« SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL »
MATERIALS PER A UNA LECTURA [Cap. I, II, III]
CAPÍTOL I
§1.- Locke comença el llibre criticant la tesi conservadora/tradicionalista segons la
qual el govern d’un Estat ha de ser com el d’una família. Ho fa a propòsit del llibre
EL PATRIARCA, obra pòstuma de Sir Robert Filmer (1588-1653), contra el qual
havia argüit ja al PRIMER TRACTAT. Filmer era untradicionalista, defensor del dret
diví dels reis, que identificava el l’origen del poder amb la potència paterna.
L’argumentació de Filmer té una base bíblica. El poder hauria estat donat per Déu a
Adam i, a partir d’aquí, hi ha un dret de progenitura que per herència s’encarna en
els reis, de manera que el rei ve a ser com un pare dels seus súbdits i governa
l’Estat com una gran família. La monarquia(govern hereditari) es justifica així com
el model volgut per Déu –en la primogenitura d’Adam.
Actualment aquesta tesi conservadora/tradicionalista s’anomena «de l’esperma
afortunat» i vindria a justificar que hi ha gent que, per naixement i herència tenen
més drets que la resta dels mortals, en la mesura que hi ha un odre natural pel
qual hi ha individus ‘naturalment’ superiors o inferiors. El«ius sanguinis» [dret de
sang] en forma d’herència dóna uns drets decisius sobre altra gent.
Però no hi ha cap raó per suposar que l’herència genètica, la sang de «bona
família» o la naturalesa, donin més drets a uns que a altres. Suposar que pel fet de
ser primogènit (d’Adam o de qui sigui) es tenen més drets és un absurd, mantingut
pels tradicionalistes que no poden demostrar, ni en broma, queningú sigui
descendent d’Adam per línia de primogenitura. «Entre les races del gènere humà i
les famílies del món no n’hi ha cap en la qual pugui subsistir, per damunt de les
altres, la menor pretensió de ser la casa primogènita, ni de tenir el dret
d’heretatge».
L’argument tradicionalista amaga malament una tesi que té el seu origen en la
bèstia negra de Locke: la filosofia política de l’agressióhobbesiana. Si un
conservador/tradicionalista no vol caure en la tesi de Hobbes: «que tots els governs
del món són només producte de la força i la violència i que els homes no conviuen
sota altres regles que les de les bèsties segons les quals el més fort és qui venç»,
ha de renunciar a la teoria del patriarcat.
§2.- Locke vol «precisar tot allò que jo entenc per poder polític» i critica la tesiconservadora/tradicionalista segons la qual el govern d’un Estat ha de ser com el
d’una família. Aquesta tesi, segons la qual el rei és com un pare, per a Locke és
absurda: els llaços que uneixen les societats són polítics, els llaços que uneixen les
famílies són de sang. Una situació no té res a veure amb l’altra. Els magistrats
polítics pertanyen a l’esfera pública; en canvi la relació de poder «d’unpare sobre
els seus fills, d’un amo sobre els seus criats... », pertany a l’esfera privada, que no
es pot gestionar amb els mateixos criteris de l’esfera pública.
[Posem un exemple: en l’esfera privada les lleis de l’herència no tenen res a
veure amb les de la hisenda pública, coses acceptables en l’esfera de les relacions
privades no poden convertir-se en lleis públiques].
Diferenciar entreesfera privada i esfera pública «ens pot mostrar la diferència entre
el governant d’un Estat, un pare de família i un capità de galera».

§3.- «Entenc, doncs, per poder polític el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de
mort i, consegüentment, totes les penes inferiors, per la regulació i salvaguarda de
la propietat, i a emprar la força de la comunitat en l’execució de tals lleis i en la
defensade l’Estat contra agressions forasteres i tot això únicament en pro del bé
públic».
Locke defineix el poder polític com a «dret a dictar lleis» «únicament en pro del bé
públic». En canvi, si l’Estat quan l’Estat és paternalista, les lleis es fan en pro de la
defensa de les famílies governants (d’allò que en català sempre n’hem dit «l’olla»)
de manera exclusiva. El poder polític públic en la...