Locucions I Citacions Llatines

LLISTA DE LOCUCIONS I CITACIONS LLATINES
Sintagmes nominals:
· Accèssit: Premi no previst per algú que s’ha apropat molt al
guanyador. Ex: Em van donar un accèssit al concurs de Sant Jordi.
· Addenda: Coses que s’han d’afegir. Ex: L’altre dia em va arribar una
addenda d’una enciclopèdia que vaig demanar.
· Àlies/Alias: Sobrenom (especialment delinqüents). Ex: Roberto Ramirez,
Alias El Vaquilla.
·Alter ego: Un altre jo (algú molt semblant a tu). Ex: La meva parella és
el meu alter ego.

· Esnob: Persona que necessita exhibir els seus diners i la seva riquesa.
(Amb diners, sense noblesa).
· Ex-libris: Disseny que marca els teus llibres. Ex: L’any passat a 4rt d’ESO,
vam fer els nostres propis ex-libris. (Normalment ho fan els escriptors).
· Lapsus: Saber alguna cosa però confondre’t, noper la ignorància.
· Maremàgnum: Gran confusió (mar agitat). Ex: Aquesta classe és un
maremàgnum!
· ínterim: Moment intermedi entre dos fets.
· Memoràndum: Text que recull les coses importants que s’han de
recordar.
· Plus: Quantitat que es dona de més per un servei.
· Postdata: Coses escrites més tard, al acabar una carta, per exemple.
· Quid: Punt essencial d’una qüestió.

· Quòrum: Nombre mínimde membres presents en una assemblea
necessari perquè sigui vàlid.
· Rictus: Obertura de la boca. Ex: M’he tallat amb una piruleta el rictus.
· Súmmum: “Super”, el grau més alt al qual arriba alguna cosa.
· Vis còmica: Força còmica.
· Ultimàtum: Termini acabat, ultima oportunitat.
· Casus belli: Ocasió de guerra.
· Conditio sine qua non: Condició imprescindible (sense la qual no és
possible algunacosa).
· Modus operandi: Manera especial d’actuar o treballar. Ex: El seu
modus operandi de fer les equacions és molt fàcil.
· Modus vivendi: Manera de viure.
· Opera prima: Primera obra d’un creador (autor).
· Primus inter pares: El primer entre iguals.
· Quid pro quo: Una cosa per una altra ( intercanvi de favors ).

· Rara avis: “Au rara”, personatge del vers de Juvenal.
· Statu quo: Situacióen la que ens trobem.
· Vox populi: “Veu del poble”, alguna cosa coneguda per tothom.

Sentit adverbial temporal:
· A posteriori: Després de l’experiència, basant-se ens els fets observats.
Ex: Raonar a posteriori.

· A priori: Abans de l’experiència. Ex: El van condemnar a priori.
· Ab illo tempore: des d’aleshores.
· a. m. (ante meridiem): Abans del migdia.
· in articulo mortis: A les portes dela mort.
· in extremis: En els darrers moments de l'existència. Ex: Es van casar in
extremis.
· in fraganti: En el moment de fer una acció reprensible. Ex: La veïna,
que anava a regar les plantes, va sorprendre els lladres in fraganti.

· ipso facto: En conseqüència, immediatament.
· p. m. (post meridiem): Després del mig dia. Ex: Quedem a les 6 p.m.
· Sine die: “Sense data”, posar alguna reunióperò sense saber el dia.
· Ad hoc: “Per a aquest propòsit” aplicat a una solució proposada per a
un cas específic.
· Ad nauseam: Fins a vomitar.
· Bis: Dos vegades ( el estribillo de una cançó).
· Ex aequo: En empat.
· in albis: Quedar-te en blanc. Ex: En mig de
l’examen m’he quedat in albis.

· in crescendo: Augmentant.
· in extenso: Molt àmpliament.
· in mente: Tenir en ment. Ex: Sempre et tincin mente.
· Lato sensu: En sentit ampli (oposat a stricto sensu).
· Stricto sensu: En sentit estricte.
· Motu proprio: Per pròpia iniciativa.
· Sic: “Així, lat qual”. Ex: El vostre fill ha insultat a una companya, li ha dit
que se’n anés al puticlub, Sic.
· Volens nolens: Tant si vols com si no vols. Ex: Faràs els deures volens
nolens!

Usades en l’àmbit jurídic:
· De facto: De fet i no de dret(oposat a de iure).
· De iure: De dret, tant si és de fet (de facto) com si no.
· Dura lex, sed lex: La llei és dura, però és la llei.

· ignorantia legis, non excusat: El desconeixement o ignorància de la llei
no serveix d’excusa.
· in dubio pro reo: Principi jurídic, “en cas de dubte, a favor de l'acusat”.
· Pacta sunt servanda: El que s’ha pactat, s’ha de complir.
· Patria potestas: Obligació...