Lolazo

En el capítol 161 es reprén el tema amorós –després d'uns episodis de temàtica únicament bèl·lica– amb l'escena del somni de Plaerdemavida al castell de Malvehí. A partir d'ací alternen fets bèl·lics amb cortesos, tot i que van adquirint major importància les escenes amoroses fins al punt de crear un llenguatge humorístic que contrasta amb la gravetat de la situació militat i l'excel·lent paperque Tirant comença a fer contra els turcs.

Una de les majors discussions que ha pogut provocar el Tirant és el contrast dels espisodis humorístics dins del missatge ètic que ens vol donar l'autor, en tots els sentits, fins i tot en el procés amorós dilatat i explicable dins de la novel·la per les diferents condicions socials i per tota la tradició doctrinal i literària que hi ha al darrere.L'escena del castell de Malveí possiblement no està concebuda com un episodi humorístic, sinó una conseqüència del procés amorós, el que ho fa divertit és la posada en escena de Plaerdemavida. Recordem que en aquest episodi, on entra per primera vegada en joc la donzella mitjancera, les dues parelles d'enamorats passen una nit de jocs amorosos en el llit, però mentre Tirant i Carmesina es dediquesnomés al joc, Diafebus i Estefanía consumen l'acte sexual de una manera violenta, tal com esdevindrà més tard la desfloració de Carmesina:

Aprés viu somiant que Stephania stava sobre aquell lit ab les cames que al parer meu li veya blanquejar, e deya sovint: "Ay, senyor, què mal me féu! Doleu-vos un poch de mi e no·m vullau del tot matar." E Tirant que li deya: "Germana Stephania, ¿per quèvoleu incriminar la vostra honor ab tants grans crits? No sabeu que moltes voltes les parets tenen orelles?" E ella prenia lo lançol e posava'l-se a la boca e ab les dents strenyia'l fort per no cridar. E no·s pogué star, aprés hun poch spay, que no donàs hun crit: "Trista, què faré? Dolor me força de cridar, e segons veig, deliberat teniu de matar-me." Lavors lo conestable li tancà la boca. E lamia ànima, com sentia aquell saborós plant, complanyia'm de ma desaventura com yo no era la tercera ab lo meu Ypòlit. Encara que yo sia grossera en amar, conegué lo meu sperit que lo terme de amor aquí devia finir. La mia ànima hagué alguns sentiments de amor que ignorava, e doblà'm la passió del meu Ypòlit, com no prenia part dels besars axí com Tirant de la princessa e lo conestable d'Estephania.E com més hi pensava, més dolor sentia, e paregué'm que prenguí hun poch d'aygua e que·m laví lo cor, los pits e lo ventre per remeyar la dolor mia.

L'altre episodi divertit, el del bany (cap. 233), torna a tenir com a protagonista Plaerdemavida. En aquesta escena la sensualitat es major, Tirant observa la princesa nua en el bany i augmenta el seu desig sexual, més encara quan es troba en elllit de Carmesina i comença a tocar-la, fent creure a la princesa que es tracta de Plaerdemavida, un episodi que si bé s'ha vist com una escena de lesbianisme, ens introdueix en el món més íntim femení on aquests jocs serien habituals. Aquest episodi, possiblement al contrari que el de Malveí, no és una conseqüència del procés d'enamorament, se n'ix del que seria el bon devenir del procés amorós.Però recordem que ací Tirant es trenca la cama i això li impedeix intervenir en batalles, per la qual cosa comença el seu decliu com a cavaller que no recuperarà l'honor fins que torne d'Àfrica. Sembla, fins i tot un episodi inclòs a consciència i en un moment clau, per desencadenar mals majors, ja que Tirant s'abandona a la recréantise, precisament allò que el rei d'Anglaterra havia volgut evitarconvocant els combats cavallerescos en honor a les seues noces. Estem a l'inici de la davallada ètica de l'heroi, això també forma part del discurs ètic que és tot el Tirant, el cavaller ha de ser versemblant i per molt bo que siga, també ha de caure en les dificultats i véncer-les. Hi pot haver implícita ací la censura a la malaltia amorosa que ha provocat aquest desinterés, ja que els jocs...