lolisto

RELIGIÓ



HERETGIES


NOM: SERGI RODRIGUEZ ARQUES

PROFESSORA: MARIA BALART

CURS: 2014-2015

DATA D'ENTREGA: 23/10/14





ARIANISME:
L'arianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme. Es basa a negar la divinitat de Jesús com a fill de Déu, doctrina condemnada al Concili de Nicea (entre altres), després del qualperdé seguiment a orient, si bé continuà gaudint de popularitat entre els pobles germànics fins al segle VII.

El seu iniciador, Ari, era un capellà d'Alexandria, probablement d'origen libi, així com per alguns dels seus deixebles i simpatitzants que mantenien que Jesús era fill de Déu, però no Déu mateix. Un dels primers i probablement el més important punt del debat entre els cristians d'aquestaèpoca va ser el tema de la divinitat de Crist que va tenir el seu origen quan l'emperador Constantí necessitava imposar el cristianisme a la població romana (de religió romana) per renovar-la moralment. L'arrianisme va ser condemnat com a heretgia inicialment en el Primer Concili de Nicea (325) i, després de diverses alternatives en les quals era successivament admès i rebutjat, va ser definitivamentdeclarat com herètic al Primer Concili de Constantinoble (381). No obstant això van continuar les lluites entre catòlics i arrians, es va mantenir com a religió oficial d'alguns dels regnes establerts pels gots a Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Al Regne Visigot de Toledo va perviure com a mínim fins al III Concili de Toledo (589), durant el regnat de Recared I, que es vaconvertir al Catolicisme, extingint-se posteriorment.

L'arrianisme és definit com aquells ensenyaments defensats per Arri oposades al dogma trinitari determinat en els dos primers concilis ecumènics i mantingut en l'actualitat per l'Església catòlica, les Esglésies ortodoxes orientals i la majoria de les esglésies protestants. Aquest terme també s'utilitza a vegades de forma inexacta peral·ludir genèricament a aquelles doctrines que neguen la divinitat de Jesucrist.

MONOFISISME:
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina. Va sorgir per primera vegada el segle V i va tenir diferents manifestacions al llarg de la història, una d'elles la dels acèfals. Fou condemnat a l'heretgia durant el Concili de Calcedònia (451), queassegura que Jesús reuneix en ell una doble natura: la humana (per l'Encarnació) com a fill de la Verge Maria i la divina com a Fill de Déu, doctrina establerta després de diversos concilis. Igualment s'oposa a l'heretgia oposada, el nestorianisme. per aquest fet els cristians monofisites són anomenats també precalcedonians.

Hi ha dos corrents bàsics del monofisisme: el primer afirma que la naturahumana que tenia Jesús en néixer es va dissoldre dins la divina (defensat per Eutiques de Constantinoble) i el segon no nega la natura humana però sosté que està absolutament dominada per la divina, ja que la raó divina ha pres el lloc de la ment humana (com explicava, entre altres Apol·linar de Laodicea).

Es va difondre per Egipte, Síria i Armènia. Actualment, formen part de la tradiciómonofisita l'Església Ortodoxa Siríaca o jacobita, amb l'Església Ortodoxa Siriomalankar a l'Índia, l'Església Ortodoxa Copta, l'Església Ortodoxa Etíop i l'Església Apostòlica Armènia.

NESTORIANISME:
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al segle V per Nestori, patriarca de Constantinoble. Predicava que Maria no era la Mare de Déu, sinó només la mare de Jesús, una persona que vaallotjar el Fill diví però que no s'hi havia de confondre (això s'anomena la doctrina de les dues persones). El nestorianisme va tenir seguidors que van fundar la seva pròpia església i que són importants sobretot per les traduccions dels textos grecs antics. Segons els moderns historiadors, el cisma no fou tant religiós com polític, i va afectar al clergat oriental més sotmès a la influència...