lolo



























Què és ser humà i què és ser persona? Per poder respondre a aquesta pregunta necessitem saber que és la filosofia, en que consisteix i els diferents temes que en deriven.
La filosofia intenta respondre i resoldre les preguntes que ens fem, com per exemple, Què fem nosaltres aquí ?, D’on venim ?, Existeix Déu?, Què és la realitat?, etc. Lafilosofia no dona respostes segures sinó que ens ensenya a com pensar, a reflexionar sobre diversos temes per poder afrontar millor la vida.
Els temes que es solen treballar són: la realitat, el coneixement, l’ésser humà, la societat, i la política. La filosofia té unes branques que ajuden a treballar aquests temes, cadascuna d’aquestes branques té la seva especificat, i que són: la metafísica, laantropologia, la lògica, la ètica, la política, l’estètica, l’epistemologia, i la filosofia de la ment.
Comencem per la metafísica, que estudia la naturalesa de les coses i la realitat. La metafísica tracta de pensar i reflexionar sobre coses que van més enllà del que se sap. Quan parlem de la realitat trobem varis tipus de metafísica, com per exemple, quan diem que només hi ha un tipus derealitat, s’anomena monista, si s’admet més d’un tipus de realitats es diu metafísica pluralista. I si es considera que la realitat és material la metafísica s’anomena materialista, i si es diu que és espiritual, s’anomena espiritualista o idealista.
Filòsofs com Descartes admeten l’existència de realitat espiritual i material, és a dir, que l’ésser humà és un compost d’ànima i cos. Altres com GeorgeBerkeley només admeten la realitat espiritual, i en canvi per a Baruch Spinoza , només hi ha una realitat infinita i eterna ( l’esperit o matèria).
En quant a la pregunta: Existeix l’ànima humana? , es pot respondre de diferents maneres. Per Aristòtil l’ànima és la forma del cos , la manera de comportar-se que té cada cos i la manera d’organitzar-se. En canvi per Plató i Descartes defensenque l’ànima també depèn de la consciència de les coses i la consciència d’un mateix, es considera la part no material i essencial de l’ésser humà que està unida al cos temporalment i que no pot morir, l’ànima té la capacitat de pensar, actuar i jutjar. Aquesta concepció de l’ésser humà es coneix com dualisme.
La antropologia estudia la naturalitza humana, l’evolució, i el procés d’hominització.El procés d’hominització és el procés en que veiem com hem passat d’homínids a humans i les diferències entre els dos.
La cultura és el conjunt de creences, pautes, models, adquirits i transmesos mitjançant símbols i objectes materials històricament. I d’aquí trobem la societat, que esta definida com un grup de persones que comparteixen la mateixa cultura. Cada un de nosaltres dintre de lasocietat ocupa un paper social que n’hi ha que són adscrits (els assolim sense cap esforç i no els hem triat nosaltres) i d’altres son adquirits (que els anem assumint i aprenent).
Cada rol social ens permet saber com ens hem de comportar i dependentment de com ens comportem obtindrem unes reaccions, i conseqüències.
D’altra manera podem definir la societat com el conjunt d’institucions socials quesón: la família, els grups socials, l’estat, l’escola, la sanitat, el treball...
La família és la única institució social que és universal . la família té com a funció el suport emocional, econòmic, efectiu i llenguatge.
Hi ha quatre models de família: família nuclear, família extensa, monoparental, i reestructurada.
La família nuclear: consisteix en una parella fills, i els quals hi ha unvincle de sang.
La família extensa: és el grup de persones relacionats per el vincle parentiu que poden o no compartir residència.
La monoparental: només hi ha progenitors
La reestructural: que es torna a estructurar desprès duna separació es produeixen nous matrimonis.

L’economia és el conjunt d’activitats humanes, la manera de com administrem els béns i els recursos limitats per satisfer...