Los conflictos geopoliticos (catalan)

Els kurds
Els kurds són descendents dels indoeuropeus i provenen directament dels medes, que viuen al Pròxim Orient des de fa 5.000 anys. Geogràficament, els kurds se situen al sud-oest d’Àsia, en una zona muntanyosa formada per les muntanyes Taure, Zagros i Elbruz, actualment repartida entre diferents països: Turquia, Iraq, Iran i Síria. És l’ètnia sense estat més important del món pel que fa anombre d’habitants, ja que són aproximadament 22 milions, amb una llengua i una cultura pròpies. Els kurds aspiren a aconseguir l’autogovern i a tenir un espai geogràfic propi, sense dependre de ningú.
En el segle XIX van aparèixer les primeres organitzacions polítiques kurdes importants, com els Joves Otomans i una altra anomenada Unió i Progrés, que van acabar unint-se sota el lideratge deMustafà Kemal.
Després de la Primera Guerra Mundial, en el tractat de Sèvres es va reconèixer l’autonomia dels kurds i, amb el temps, fins i tot la seva independència, cosa que encara avui no s’ha portat a la pràctica.
La qüestió kurda ha canviat d’ençà de l’aparició del Partit dels Treballadors del Kurdistan, i més encara des de l’inici de la lluita armada, el 1984.
A Turquia hi ha 12 milions dekurds, distribuïts en 23 províncies diferents. L’exèrcit, els partits polítics, els mitjans de comunicació, etc., consideren els kurds terroristes.
A l’Iraq viuen 5 milions de kurds. El règim iraquià reconeix l’existència del problema i pot admetre la possibilitat d’un sistema d’autonomia supeditat al govern central. A l’Iran viuen 9 milions de kurds. El govern iranià reconeix l’existència d’unfet diferencial kurd, però els nega la possibilitat d’una administració pròpia. A Síria hi ha 2 milions de kurds, que són respectats, però no tenen reconegut cap dret polític.
La situació geoestratègica del Kurdistan també té importància per crear un estat-nació. El Kurdistan és un territori que té una gran quantitat de reserves de petroli i altres recursos naturals, com per exemple recursoshídrics. Amb la creació d’un Kurdistan unificat, Turquia, Iraq, Iran i Síria es veurien privats d’una font de recursos hídrics important a la zona, ja que molts rius i rieres neixen a les muntanyes del Kurdistan. Al Kurdistan també hi ha dues de les rutes més importants per al transport de petroli des de la CEI fins a Europa, i el petroli de Turquia i de Síria prové del territori del Kurdistan situatdins de les fronteres de cadascun d’aquests països. Per aquests i altres motius, els diferents països implicats es neguen a concedir l’autonomia als kurds.
Hutus i Tutsis
Aquest conflicte té unes arrels molt profundes al continent Africà. Durant el segle VI, els agricultors hutus van arribar al territori actual de Rwanda i Burundi; entre els segles VIII i IX, i els segles XII i XIII, van anararribant a la regió els ramaders tutsis. En un principi van conviure pacíficament, però cap al segle XVI, els tutsis van iniciar enfrontaments amb els hutus i van aniquilar els seus prínceps. Al segle XIX es van reprendre els enfrontaments, que es van prolongar durant el segle XX amb l’ocupació belga.
L’1 de novembre de 1959, els hutus comencen una revolta a Rwanda que obliga a marxar del país uns150.000 tutsis. L’any 1962, Rwanda aconsegueix la independència i és elegit president un hutu, Kayibanda. Amb aquest president, els hutus van accedir a l’ensenyament i el país va progressar. L’any 1972, però, els tutsis van assassinar 350.000 hutus a Burundi, cosa que va provocar un sentiment de rebuig contra els tutsis, i l’any 1973, com a conseqüència d’aquesta matança, el general Babyarimana vadonar un cop d’estat i va iniciar una política de persecució tutsi.
A Rwanda la majoria dels caps tutsis eren del mateix clan i estaven units, mentre que a Burundi hi havia una gran rivalitat entre els diferents clans, que es veien obligats a buscar el suport dels hutus, cosa que reduïa les diferències entre els dos pobles.
Amb l’arribada al poder de la majoria hutu a Rwanda, els tutsis van...