los deberes


1. Guerra i revolució liberal (1808-1814)
La guerra contra la França revolucionària i el descontentament de la població amb les decisions de Manuel de Godoy, el ministre més influent de Carles IV, van accelerar la crisi de l'Antic Règim a Espanya.
Pel Tractat de Fointanebleau es va autoritzar l'entrada de l'exèrcit francès a la Península. Més endavant, Napoleó va nomenar al seu germà, JoséBonaparte, nou rei d'Espanya (1808), que va provocar la rebel·lió popular i l'inici de la Guerra del Francès.
La guerra es va desenvolupar en tres fases: la resistència popular, protagonitzada pels grups patriotes organitzats en guerrilles; l'ofensiva francesa, que va comportar llargs llocs de ciutats espanyoles; i finalment les victòries anglo-espanyoles.
Davant el buit de poder, els patriotesvan formar Juntes locals i provincials de defensa, i per coordinar el moviment es va crear la Junta Suprema Central, que va convocar una reunió de les Corts espanyoles a la ciutat de Cadis (1810).
A Cadis es va confeccionar la primera Constitució espanyola (1812), que va reflectir els principis bàsics del liberalisme polític, i es van aprovar lleis per derogar l'Antic Règim.
2. Entrel'absolutisme i el liberalisme (1814-1833)
En tornar a Espanya en 1814, Ferran VII va clausurar les Corts, va anul·lar la Constitució, va restablir el règim senyorial i va perseguir als partidaris del liberalisme. Era la volta a l'Antic Règim.
Entre 1814 i 1820, els opositors del absolustimo van organitzar múltiples pronunciaments, que van ser reprimits. En 1820, el pronunciament protagonitzat pel coronelRiego va triomfar, i va inaugurar el Trienni Liberal (1820-1823), que va recuperar la legislació liberal de les Corts de Cadis.
El rei Ferran VII s'oposava a aquestes mesures reformistes i va demanar la intervenció de l'absolutisme europeu (Santa Aliança), que va derrotar els liberals i el va reposar com a monarca absolut.
Entre 1823 i 1833, a la Dècada Ominosa, Ferran VII va haver de fer fronta una greu situació econòmica i financera i al conflicte dinàstic generat per voler garantir el tron a la seva filla, Isabel, que va provocar la reacció del seu germà Carlos.
3. La independència de l'Amèrica hispana (1808-1826)
En el primer terç del segle XIX es va produir la independència de la majoria de les colònies espanyoles a Amèrica.
Les principals causes d'aquest procés van ser eldescontentament de la burgesia criolla i la difusió de les idees il·lustrades promogudes per les revolucions de França i EUA
Durant la Guerra de la Independència espanyola, en les colònies d'Amèrica també es van crear Juntes, que no van acatar la monarquia de Josep Bonaparte. Aquestes Juntes es van convertir en organismes de poder que pretenien substituir les autoritats espanyoles i van iniciar unmoviment emancipador.
Simón Bolívar, a Veneçuela, i Antonio José de Sucre i José de Sant Martín, a l'Argentina, van ser els principals líders dels focus més importants de secessió. En 1816 Argentina va proclamar la seva independència i la insurrecció es va generalitzar per tot l'Imperi americà.
4. La revolució liberal (1833-1843)
Entre 1833 i 1839, durant la regència de Maria Cristina, vadestacar la primera guerra carlina
i el govern liberal progressista:
- El conflicte dinàstic va significar un enfrontament entre els partidaris de don Carlos,
coneguts com carlins, que agrupaven als sectors més tradicionals de la societat,
contra els partidaris d'Isabel, integrats per liberals i alguns sectors tradicionals.
- Els progressistes van impulsar una sèrie de reformes per a la construcciód'un règim
polític liberal: Constitució de 1837, dissolució del règim senyorial, desvinculació de
la propietat, desamortització i economia de lliure mercat.
Durant la regència d'Espartero (1840-1843), els moderats van accedir al govern i
intentar donar un gir conservador. No obstant això, la promulgació de mesures lliurecanvistes
per part d'Espartero li van valer l'oposició del seu propi...