Los Derechos Fundamentales
El llibre “Los derechos fundamentales” d'Antonio Enrique Pérez Luño, catedràtic a la universitat de Sevilla, ens fa una breu interpretació del dret, i més concretament dels drets fonamentals establerts a la Constitució de 1978. Al llarg del text es podrà veure com l'autor aporta diferents punts de vista sobre els drets fonamentals, i quan dic punts devista, em refereixo a com han de ser tractats aquests drets. Val a dir que per explicar les diferents branques i matisos de com es pot entendre el dret, el que fa l'autor, és posar cada opinió en boca d'un dels seus precursors, per acabar ell donat la seva pròpia interpretació.
Crec oportú, que caldria fer un anàlisi de com està estructurat el llibre en si; és a dir, que tracta en cada punt i comho tracta. Doncs bé, ens trobem que el llibre té quatre parts ben diferenciades. En el primer capítol ens trobarem amb una introducció històrica del dret, en el qual l'autor atribueix als drets fonamentals un paper rellevant en la creació de la Constitució, i en conseqüència de l'estat social i democràtic de dret (el que tenim actualment). No és un fet casual que els drets juguin un rol tantimportant, ja que determinen les relacions entre ciutadans, les relacions entre el ciutadà i l'estat o les limitacions de l'estat entre altres coses; és per això que l'autor ens dóna una definició dels tipus de dret existents, ens fa una diferenciació entre drets humans i drets fonamentals (aquesta diferenciació la fa d'una forma molt clara i senzilla, exemplificant mitjançant l'estructura formal dela Constitució) i fins i tot entra en una discussió teòrica de com s'han d'entendre els drets fonamentals entre els professors Peces-Barba i Fernández-Galiano.
En una segona part, l'autor deixarà de parlar dels drets fonamentals com a concepte general, per centrar-se plenament en els drets fonamentals tractats en la Constitució espanyola de 1978. Fa un elogi a la Constitució, la qual qualificade ”ambiciosa”, ja que garanteix els drets fonamentals, regula les funcions de l'estat, declara la igualtat jurídica de la ciutadania espanyola, i estableix les relacions entre els poders públics. Cal tenir en compte que l'elogi de Pérez Luño a la constitució, és totalment justifica, ja que estem parlant d'un país amb poca tradició democràtica, que venia d'un llarg període de dictadura franquista,i des del 1936 no vivia un període constitucional. A més val a dir que moltes de les constitucions històriques que hi ha hagut a l'estat espanyol són qualificades per l'autor com a “modestes”, en el sentit que les seves declaracions sobre drets fonamentals eren força extensibles. Per aquest motiu, més tard, ens trobarem un apartat que parla amb concreció de la rigidesa de la Constitució (determinales accions necessàries per canviar la constitució), la qual des del seu punt de vista és bàsica. Atenent al punt de vista del catedràtic, aquesta rigidesa és necessària per evitar que el poder jurisdiccional sigui manipulat per aquell qui ostenta el poder, ja que d'aquesta manera, el poder executiu de l'Estat sempre tindrà uns límits que no podrà sobrepassar, o necessitarà un ampli consens si ésque ho vol fer, de manera que els drets fonamentals de la població sempre seran garantits (l'últim pas per canviar la Constitució, o l'apartat referent als drets fonamentals, demana d'un referèndum popular, de manera que la població difícilment votarà en contra dels seus drets). En aquest capítol, Pérez Luño, també ens mostra un debat a nivell teòric, sobre els drets que cal regular per lleiorgànica; em sembla interessant aquest apunt, perquè reflecteix el punt de vista de l'autor sobre el dret, en generar-se una controvèrsia entre positivistes (és dret només allò que està codificat) i iusnaturalistes (el dret té un valor moral que està per sobre dels codis de la llei). Aquesta controvèrsia, finalitza amb una sentència del Tribunal Constitucional a favor dels positivistes, ja sentencia...
Regístrate para leer el documento completo.