Los dos campanars de Jacint Verdaguer
CANIGÓ
ÍNDEX
Biografia
Les millors obres
La renaixença
Estructura del poema
Contingut del poema
Bibliografia i webgrafia
JACINT VERDAGUER
http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/
http://www.verdaguer.cat/home.php?op=7&module=editor
LES MILLORS OBRES
http://bitacolammb.blogspot.com.es/2
011/03/latlantida-de-verdaguer.htmlhttp://www.todocoleccion.net/canigo-jacint-verdagueril-lustracions-carme-peris-1987~x26765537
Sant Martí del Canigó
Ripoll
Vinyoles d’Orís
Sant Miquel de Cuixà
Folgueroles
Vic
Vallvidrera
Barcelona
LA RENAIXENÇA
Jacint Verdaguer
Àngel Guimerà
Narcís Oller
http://www.verdaguer.cat/home.php?op http://www.escriptors.cat/autors/guimeraahttp://www.escriptors.cat/autors/ollern
=7&module=editor
“Los dos campanars”
Sant Martí del Canigó
Sant Miquel de Cuixà
http://es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_San_Miguel_de_
Cuix%C3%A1
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD
_del_Canig%C3%B3
“Los dos campanars”
Doncs, ¿ què us heu fet, superbes abadies,
Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel,
i tu, decrèpit Sant Martí, que ompliesaqueixes valls de salms i melodies
la terra d’àngels i de sants lo cel? [...]
vv.1-5
vint-i-un quintets
versos decasíl·labs
rima consonant
10A/10B/10A/10A/10B
“Los dos campanars”
Doncs, ¿ què n’heu fet oh, valls! de l’asceteri,
Interrogacions retòriques
escola de l’amor de Jesucrist?
On és, oh soledat!, lo teu salteri?
Ubi sunt?
On tos rengles de monjos,prestiberi,
Enyorança de temps passats
que, com un cos sens ànima, estàs trist?
vv.6-10
Una nit fosca al seu germà parlava
Diàleg entre campanars
lo de Cuixà: -Doncs, que has perdut la veu?
To emotiu
Alguna hora a ton cant me desvetllava
i ma veu a la teva entrelligava
Personificacions
cada matí per beneir a Déu.
vv.36-40
Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;
mes, l’endemà almatí, al sortir lo sol,
recomençant los càntics que ells acaben, Conclusió de l’autor
Amor al Canigó
los tudons amb l’heurera conversaven,
amb l’estrella del dia rossinyol.
vv.91-95
“Los dos campanars”
Doncs, ¿què us heu fet, superbes abadies,
Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel,
i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies
aqueixes valls de salms i melodies
5 la terra d’àngels i de sants locel?
Doncs, ¿què n’heu fet oh, valls! de l’asceteri,
escola de l’amor de Jesucrist?
On és, oh soledat!, lo teu salteri?
On tos rengles de monjos, prestiberi,
10 que, com un cos sens ànima, estàs trist?
D’Ursèolo a on és lo dormitori?
La celda abacial del gran Garí?
On és de Romualdo l’oratori,
los pal·lis i retaules, l’or i evori
15 que entretallà ha mil anys cisell diví?
Interrogació retòrica
Record i enyorança del passat
Devoció verdagueriana
Garí, abat de Sant Miquel
Ubi sunt
“Los dos campanars”
Los càntics i les llums s’esmortuïren;
la rosa s’esfullà com lo roser;
los himnes sants en l’arpa s’adormiren,
com verderoles que en llur niu moriren
20 quan lo bosc les oïa més a pler.
Dels romàntics altars no en queda rastre,
del claustre bizantí no enqueda res;
caigueren les imatges d’alabastre
i s’apagà sa llàntia, com un astre
25 que en Canigó no s’encendrà mai més.
Com dos gegants d’una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l’encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
30 contemplen l’enderroc de sos altars.
Pas de la glòria a l’oblit
Pèrdua del Canigó com a
símbol de lacultura catalana
comparació
metàfora
Pas de la glòria a l’oblit
“Los dos campanars”
Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l’eternitat;
semblen garrics los roures al peu d’elles;
les masies del pla semblen ovelles
35 al peu de llur pastor agegantat.
Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: -Doncs, que has perdut la veu?
Alguna hora a ton cant me...
Regístrate para leer el documento completo.