Los dos campanars
Páginas: 2 (408 palabras)
Publicado: 10 de junio de 2011
LOS DOS CAMPANARS
Aquest poema també és de Jacint Verdaguer, que el va escriure el 1880. S'incorpora a Canigó com a epíleg el 1901. Fins que no va escriure Atlàntida i Canigó l'autor escriu moltesobres religioses i patriòtiques, però sempre combina amb el tema romàntic ja que la seva obra és completament romàntica.
Estructura externa
En el poema l'autor medita sobre les ruïnes delsmonestirs de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó com a símbol de la pàtria i com a projecció anímica del poeta. És una Elegia de vint-i-un quintets de versos decasíl·labs italians d'art major(10A, 10B, 10A, 10B, ...) amb rima consonant.
Les tres primeres estrofes estan plenes de preguntes retòriques, hi ha dos hipèrbatons a la tercera estrofa (v.11 i v.13), una comparació a la quarta (larosa s'esfullà com lo roser), una metàfora a la sisena (v.28-30), polisíndeton a tota l'estrofa catorze, un hipèrbaton i una el·lisió a l'estrofa dinou (v.94-95) iuna comparació (v.96-97).Estructura interna
Evocació dels monestirs de Sant Miquel i de Sant Martí a les tres primeres estrofes amb el tòpic ubi sunt. A la quarta i cinquena estrofes contrasta el passat amb el què es troba alpresent: els dos monestirs en ruïnes. En la sisena i la setena és on descriu aquests dos campanars i a partir d'aquí fins al final del poema l'autor crea un diàleg entre els dos campanars, que parlensobre les ruïnes dels seus monestirs i com ells també s'estan derruint, també parlen dels èxits viscuts en aquelles terres.
En aquest poema l'autor uneix les seves tres grans passions en una mateixaidea: el seu amor per a Déu, el seu amor per la natura i el seu amor per Catalunya, la seva terra.
L'autor explica que els campanars són vençuts per la natura però que el Canigó (monument de Déu) ésindestructible. Està clar que l'autor personifica els dos campanars (ja que dialoguen entre ells) i també en fa comparacions amb gegants i sentinelles.
Conclusió
Per a representar a Déu...
Aquest poema també és de Jacint Verdaguer, que el va escriure el 1880. S'incorpora a Canigó com a epíleg el 1901. Fins que no va escriure Atlàntida i Canigó l'autor escriu moltesobres religioses i patriòtiques, però sempre combina amb el tema romàntic ja que la seva obra és completament romàntica.
Estructura externa
En el poema l'autor medita sobre les ruïnes delsmonestirs de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó com a símbol de la pàtria i com a projecció anímica del poeta. És una Elegia de vint-i-un quintets de versos decasíl·labs italians d'art major(10A, 10B, 10A, 10B, ...) amb rima consonant.
Les tres primeres estrofes estan plenes de preguntes retòriques, hi ha dos hipèrbatons a la tercera estrofa (v.11 i v.13), una comparació a la quarta (larosa s'esfullà com lo roser), una metàfora a la sisena (v.28-30), polisíndeton a tota l'estrofa catorze, un hipèrbaton i una el·lisió a l'estrofa dinou (v.94-95) iuna comparació (v.96-97).Estructura interna
Evocació dels monestirs de Sant Miquel i de Sant Martí a les tres primeres estrofes amb el tòpic ubi sunt. A la quarta i cinquena estrofes contrasta el passat amb el què es troba alpresent: els dos monestirs en ruïnes. En la sisena i la setena és on descriu aquests dos campanars i a partir d'aquí fins al final del poema l'autor crea un diàleg entre els dos campanars, que parlensobre les ruïnes dels seus monestirs i com ells també s'estan derruint, també parlen dels èxits viscuts en aquelles terres.
En aquest poema l'autor uneix les seves tres grans passions en una mateixaidea: el seu amor per a Déu, el seu amor per la natura i el seu amor per Catalunya, la seva terra.
L'autor explica que els campanars són vençuts per la natura però que el Canigó (monument de Déu) ésindestructible. Està clar que l'autor personifica els dos campanars (ja que dialoguen entre ells) i també en fa comparacions amb gegants i sentinelles.
Conclusió
Per a representar a Déu...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.