Los ecos de la marsellesa

Bon dia a tothom,

a la primera classe en vistes a la PAC3 vàrem donar unes primeres pistes sobre el procés de modernització. L’objectiu d’aqusta segona classe és introduir-nos a les línies de demarcació en Karl Marx i, sobretot, discutir-ne la seva oportunitat avui.
 
Abans de començar pròpiament la classe, vull recorcar que a la PAC3 us demano, entre d’altres coses,  un comentari de lasocietat actual amb els ulls dels fundadors de la sociologia. Això vol dir que un cop llegida i entesa les seves aportacions en relació als conceptes desencantament del món, anomia, i alienació, heu de fer el comentari analitzar-ne la seva vigència en relació a les societats d'avui, les nostres.
 
Ha de ser un comentari on penseu en veu alta i argumenteu si d'acord amb la vostra opinió i amb elsfets de les societats d'inicis del segle XXI, la globalització o les societats de la informació, les aportacions de loa primera generació de sociòlegs   podrien donar explicacions de parts de la vida en societat d'avui. Amb d'altres paraules, que segueix sent vàlid i que no ho és -i per què. I com diuen els americans, feel free en el comentari, això és digueu el que volgueu. L'únic requisitindispensable, com sempre, és que argumenteu allò que diueu.
 
Dit això, comencem per Karl Marx. Començo per una obvietat: és evident que la seva és una anàlisi de fa més d’un segle i que per tant és del tot impossible òbviament que les seves conclusions serveixin per donar les explicacions de les societats d’avui. Faltaria més, en aquest cas no serien intel.lectuals ni sociòlegs, sinó uns mags iadivins en tota regla o fins i tot uns déus!. La invitació que us faig en vistes a aquest exercici és provar d’intuir si per explicar la tranformació actual –l’emergència de la potmodernització, la societat de la informació o la globalització—i les seves conseqüències, podem o no utilitzar algunes de les eines que més solvència varen aconseguir per donar explicació de la darrera tranformaciócontemporània, l’emergència de les societats industrials.
 
Heu de fer doncs un esforç en el sentit de tractar d’argumentar la possible validesa de les aportacions d’ambdós sociòlegs. M’interessa menys la vostra conclusió (és a dir si creieu que són vàlides o no o només parcialment o fent determinades modificacions, etcétera), i en canvi m’interessa més, independentment de la vostra opinió, lasolvència argumentativa. Això és la forma d’argumentar i, a les altures que estem del curs, la vostra capacitat d’imaginació sociològica.
 
Ara bé, és important la reflexió pròpia. Deixeu-me que faci la meva per tractar d’ajudar-vos en l’elaboració d’aquest exercici. Al meu parer, l'aportació de Marx de les més significades en l’època moderna. El text de Marx que us adjunto és una mostra inequívocadel seu mètode (els homes entren en determinades relacions necessàries i independents de llur voluntat). Crec que el podeu llegir atentament i serà de ben segur una bona bruixòla per a situar-se a Marx.
 
No obstant, avui vivim en societats, les societats de la informació o postmodernes, en part diferents però també amb una matriu comuna amb les societats industrials o modernes. Per tant lalectura més encertada d’ambdós és la que parteix d’ells però va més enllà per tractar d’entendre aquestes societats d’avui. En el cas de Marx una de les lectures que més s’apropen aquesta direcció és la d’Antonio Negri, en la suggerent obra Marx más allá de Marx.

La tesi proposo és la següent: Marx esdevé claus alhora que necessàriament incomplert per entendre les societats d’avui Massa sovintquan es parla de Marx s’obvia la seva part més fecunda i la que més va treballar, discutint-se només la seva part més popularitzada, part que procedeix de fonts indirectes i que molts cops no s’adeqüen ni a la realitat ni a la veracitat del que deia el sociòleg, filòsof, economista i polític alemany. Dit amb d’altres paraules, podriem afirmar que s’ha abordat més una espècie de marxisme, fins i...