Los glucidos




UF1.NF1.Glúcids
Què són els glúcids?
Molècules orgàniques en les que els elements estan en la proporció de CnH2nOn
Abans s’havien anomenat carbohidrats per la proporció entre el nombre d’àtoms d’H i O.
Els glúcids de molècula petita i pes molecular baix són dolços, per això de vegades també s’empra el terme sucres per anomenar-los.
L’aspecte químic dels glúcids
Des del punt devista químic els glúcids (sacàrids) inclouen:
Poli hidroxi aldehids: significa que tots els carboni de la molècula duen un grup alcohol (hidroxil –OH) tret d’un carboni terminal que duu el grup aldehid (carbonil –C=O)
Poli hidroxi cetona: significa que tots els carboni de la molècula duen un grup alcohol (hidroxil –OH) tret d’un carboni enmig de la cadena que duu un grup cetona (carbonil –C=O)Mono, oligo, poli…sacàrids
Segons el pes de les molècules es poden distingir tres grups:
Monosacàrids: són els glúcids més senzills, constituïts per pocs àtoms de carboni (entre 3 i 8) disposats en cadenes no ramificades.
Oligosacàrids: cadenes de 2 a 10 monosacàrids. Ex. Lactosa (2 monosacàrids).
Polisacàrids: són molècules grans fetes decadenes de monosacàrids enllaçats. Ex.: midó i cel·lulosa.
Monosacàrids
Segons el nombre de carbonis hom parla de trioses, tetroses, pentoses, hexoses,...
Si el grup carbonil es troba a l’extrem de la cadena és una aldosa, si es troba al mig de la cadena s’anomena cetosa.
Tots els monosacàrids són blancs i cristal·lins, dolços i solubles en aigua.
Isomeries
Les tres hexoses més freqüentsglucosa, fructosa i galactosa són isòmeres entre elles: es poden enunciar amb la mateixa notació molecular C6H12O6.
Tanmateix si veiem la fórmula estructural “desplegada” és clar que es tracta de substàncies diferents.

Es diu que dos compostos són isòmers quan, tot i posseir la mateixa fórmula molecular, tenen una disposició diversa d’àtoms en l’espai.Glucosa, fructosa i galactosa són isómers estructurals.
Exercicis
Cada grup de pràctiques ha de construir un model molecular de cada una de les trioses següents: gliceraldehid i dihidroxi cetona
Estereoisomeria
Carbonis asimètrics: Un àtom de carboni és asimètric quan estableix els quatre enllaços amb radicals diferents. Exemple: gliceraldehid i dihidroxi cetona.
Estereoisomeria. Formes Di L
En el cas del gliceraldehid l’asimetria del carboni 2 permet representar en l’espai dues formes isòmeres d’aquest compost, com si l’una i altra es miressin en un mirall (imatge especular). Aquesta isomeria rep el nom d’estereoisomeria.
Si el grup OH del carboni asimètric queda a la dreta és el D-(....), si és a l’esquerra L-(....)
Entre els éssers vius predominen els D-sacàrids. Tot iaixò s’han trobat L-sacàrids en algunes parets cel·lulars bacterianes.
En el cas dels glúcids amb dos o més àtoms de carboni asimètrics, és convenció referir els prefixos D- i L- als carbons asimètrics més distants del carboni carbonílic.
Els monosacàrids de més carbonis (4,5 i 6) com que tenen més àtoms asimètrics, poden oferir més formes estereoisòmeres. Els diversos estereoisòmers solentenir propietats físiques i químiques diferents.
Per calcular el nombre d’estereoisòmers que una molècula pot tenir s’ha d’aplicar la següent formula 2n, on n és el nombre de carbonis asimètrics.
Activitat òptica
Si una molècula té carbonis asimètrics, adquireix activitat òptica. Això significa que una solució d’aquesta molècula desviarà el pla d’un feix de llum polaritzada: vers la dreta(dextrògira)(+) o vers l’esquerra (levògira)(-).
Trioses, tetroses i pentoses
Trioses, apareixen en els éssers vius en els processos de degradació de la glucosa que s’esdevenen en el citoplasma.
Tetroses, destaquem l’eritrosa, una aldosa intermediària en l’oxidació de la glucosa.
Les pentoses amb el grup carbonil terminal (aldopentoses) tenen tres carbonis asimètrics, però de les vuit formes...