Los Juegos De Froebel

Diario de una buena vecina.
M'agradaria començar dient que m'ha fascinat molt aquest llibre, m'encanten les històries personals i sobre tot escoltar-les, llegir-les, en aquest cas, amb aquesta lectura fins i tot he arribat al punt d'imaginar-me que jo em trobava amb moltes de les situacions, vivint-les, escoltant-les, fascinat-me o frustrant-me, fins i tot, amb totes elles, ambaquests dos grans personatges que creuen vides dins aquest meravellós relat on es reflecteix purament la realitat, on pots respirar sinceritat llegint el seu contingut, on te'n adones, de que estem fets tots, quin material ens forma, pot ser que podem, fins i tot, fer-nos l'idea de quan aguanta el nostre cor i per que ho fa.En quin moment s'acaben les ganes de viure?

Enstrobem amb un llibre narrat d'una manera força col·loquial, un llibre d'una comprensió ben senzilla que t'apropa al que vindria a ser una intervenció en tota regla d'una treballadora familiar amb, en un principi, la senyora Maudi Folder seguit, després, de unes altres persones grans amb característiques ben semblants i a la vegada tan distintes. Et situa d'una manera molt subtil a el dia a diad'una reconeguda treballadora d'una revista que per raons, en un principi, per a ella, d'atzar i evidentment per molt més que arrossegava a l'espatlla, decideix iniciar una feina voluntària que la portarà a fer grans descobriments en la seva vida i en la dels demés. Descobriments de la seva identitat envers el dolor passat per les persones més pròximes a ella, de com aquest fet origina un vincle entreella i Maudie, un vincle recíproc entre elles, ja que Janna intenta superar els seus temors a l’hora que suavitza el seu càrrec de consciencia amb l’actuació realitzada amb la seva mare i el seu marit conjuntament amb la comprensió de que l’anciana no vol morir, ni ninguna de les que tracta, comença un aprenentatge de vida, maduresa inhòspit i inimaginable en el seu dia a dia, un canvi d’actitudnotable que la posen més en contacte amb el món. D’altre banda tenim a Maudie, una anciana malhumorada amb la gent que li ofereix ajuda, auxili, una dona que aprendrà amb Janna a deixar-se ajudar però que li ensenyarà gratuïtament que són les ganes de viure, de quina manera ens aferrem a la vida, i amb la que s’enrabiarà mil cops per tal de tenir alguna persona que li doni sentit a la vida, per laque i amb qui pugui lluitar per seguir provant el gust d’aquest pastis ple de sabors com és la seva història.

M’agradaria tractar el tema citan alguns dels paragrafs que apareixen en el llibre, intercalant-ho amb petites explicacions que m’ha anat suggerint aquest.Així doncs començaré la meva visió de “Diario de una buena vecina”.

“No le comprendí yella lo advirtió. Resulta que el Ayuntamiento emplea a mujeres, por regla general entradas en años, que van a las casas de ancianas para tomar una taza de té, o ver si están bien: no hacen gran cosa, pero las vigilan. Se llaman las Buenas Vecinas y les pagan tan poco que no lo hacen por dinero” P- 9
“–No, fueron bastante amables, pero no me gusta. La llenan a una de pastillas y pastillas ypastillas, la hacen sentir como si le hubieran robado la cabeza, la tratan como a un niño. No lo quiero...” P-25
“Hacia las diez llegó una enfermera y establecimos una rutina... teniendo en cuenta las necesidades del animal. El animal debe liberarse de x litros de líquido y media libra de mierda; el animal debe ingerir tanto líquido, tanta celulosa y tantas calorías. Durante dos semanas, yo fuiexactamente como Maudie, exactamente como todos aquellos ancianos, con ansia, con obsesión, preguntándome, voy a resistir, no, no tomo una taza de té, la enfermera puede que no venga, puede que yo moje la cama... Al final de las dos semanas, cuando ya podía prescindir de las bacinillas (dos al día) y podía arrastrarme hasta el lavabo, supe que lo que había experimentado, y totalmente durante dos...