los lokos

Descartes (1596-1650)

1. Obra
L'obra de Descartes es caracteritza perquè el seu pensament no canvia, només ho depura cada vegada més . Destaquen el "Tractat del món", el "Tractat de l'home", i sobretot, les " Meditacions metafísiques "

2. Pensament

2.1. METAFÍSICA
Davant la manca de fonament científic del moment , Descartes comença el seu pensament plantejant el projected'unificar les ciències en el que ell representa com un arbre jerarquitzat , les arrels fermes i segures serien la metafísica ( filosofia ) , el tronc la física , i l'extensió de les branques la resta de ciències .

2.2 . MÈTODE DEL DUBTE
Per construir aquest arbre imaginari , comença buscant en la metafísica un punt de suport ferm i segur, una veritat absoluta en què pugui basar-se per continuarascendint. Per a això, idea un mètode que li serveixi de guia: el mètode del dubte o de l'evidència. Consta de quatre regles:

1. L'Evidència : Acceptar com a veritable només l'evident ( intuïtiu ). Tot l’evident ha de tenir dos característiques : Claredat i Distinció .
2. L'Anàlisi : Dividir els problemes en parts simples, no abordar-los de forma complexa .
3. La Síntesi : Un cop analitzades lesparts senzilles, recompondre el problema complex i confirmar o no la seva validesa.
4. La Enumeració : Revisar ( enumerar ) tots els nostres passos per assegurar-nos que no ens hem equivocat.

2.3 . PROCÉS DE LA DUBTE
Ja que manté com a màxima sospitar sobretot considerant fals en un primer moment , en el seu camí cap a una veritat absoluta travessa 3 etapes conegudes com el "procés del dubte":Dubte dels sentits : Posa en dubte la informació que ens ofereixen els sentits, les qualitats dels objectes ( ja que són les que veiem que varien ), no la seva existència .
Dubte dels objectes físics : Passa a dubtar també de l'existència dels cossos ( inclòs el nostre), basant-se en la hipòtesi del somni.
Dubte de la raó : Finalment dubte també de la nostra capacitat racional , exposant lahipòtesi del Geni maligne o Déu enganyador : podria existir un ésser totpoderós que ens enganyés i es riera de nosaltres en veure com creiem tenir raó, alhora que ens impedeix raonar correctament .

Després de travessar aquestes etapes, troba una veritat indubtable amb la qual ni el supòsit geni maligne podria estar enganyant: que ell és perquè pensa [ " penso , després sóc " ] . Aquestaveritat evident ( no deduïda ) no és refutable davant la possible existència d'un geni maligne, ja que aquest només podria impedir que com pensa sigui veritable, però no que pensi ( i per tant , sigui):

A partir d'ara el fonament de l'home deixa de ser Déu per passar a ser-ho l'home ( fonament humà), de manera que acaben les teologies en la ciència ( comença a morir Déu ) i cobren importància lesciències humanístiques.

2.4 . EXISTÈNCIA DE DÉU
El problema que troba Descartes és que si existís un Déu maligne, ja no podríem seguir raonant més enllà d'aquesta primera veritat acabada de descobrir ( "jo penso" ), ja que tot el que penséssim podria ser fals. Per tant, davant la necessitat de poder fiar-se de la seva raó, tracta de demostrar l'existència d'un Déu Bo com a garantia mitjançant 3arguments basats en la idea innata de perfecció ( divideix les idees en adventícies [ semblen provenir de l'exterior ], factícies [ provenen de la imaginació ] i innates [ són creades espontàniament per la raó ] ) :

Argument gnoseològic: (de Sant Agustí) Nosaltres som imperfectes perquè dubtem , però tenim la idea de perfecció . Per tant , ha hagut de ser posada en nosaltres per un éssersummament perfecte ( perquè hi hagi relació causa -efecte ) : Déu .
Argument de la Causalitat: ( de Tomàs d'Aquino ) Nosaltres som contingents i imperfectes, ja que tenim la causa de la nostra existència en altres dels que depenem. Per tant, ha d'haver un primer ésser necessari que no depengui d'un altre, que sigui causa de si mateix per començar la cadena: Déu.
Argument Ontològic: ( de Sant Anselm )...