Los músicos de bremen

ELS
MÚSICS
DE
BREMEN

Manualitats
(encarregada:
Anna):
 Ase
(gris):
orelles,
cua,
panxa.
Roba
de
nens
i
del
monitor.
 Gos
(blanc):
orelles,
cua,
morro,
rodones
de
Dálmata.
Roba
de
nens
i
del
monitor.
 Gall
(blanc):
cresta
vermella,
papada
vermella,
vestit
amb
flecos,
potes
de
gall.
Roba
de
 nens
i
del
monitor.
 Gat
(negre):
orelles,
cua,
morro.
Roba
de
nens
i
del
monitor.
Paret
de
cartró
amb
finestra,
que
s’aguanti
(igual
que
la
de
la
cabanya
dels
bruixots).
 Material
(no
manualitats,
encarregada:
Montse):
 Passamuntanyes
negre
 Cistell
 
 Bota
de
vi

 Personatges:
 MONTSE
–
narradora
+
bandit
(assaig
cada
dia)
.
Va
de
negre,
amb
guants
negres.
 CARLA
–
avi
ase

(assaig
cada
dia).
Va
de
gris.
 MARC
–
pare
gos
(assaigs
a
concertar).
Va
de
blanc.
 ANNA
 –
 gall
 mestre
 (un
 dia,
 la
 Carla
farà
 manualitats
 i
 l’Anna
 assaig
 a
 teatre).
 Va
 de
 blanc.
 ARIADNA
–
mare
gata
(assaigs
a
concertar).
Va
de
negre.
 Obra:
 Com
 a
 teló
 de
 fons
 de
 l’escenari,
 un
 paisatge
 de
 muntanya
 o
 un
 poblet
 rural
 amb
 cases.
Es
pot
veure
una
granja.
També
tenim
un
cartell
indicatiu
fletxat
que
assenyala
 “Bremen”.
 En
 una
 banda
 de
 l’escenari,
 està
 el
 narrador,
 separat
 de
l’escena
 per
 la
 paret
d’una
casa.
 NARRADOR:
Hi
havia
una
vegada
un
ase
que
treballava
en
una
granja.
Quan
l'ase
es
va
 fer
vell,
el
seu
amo
va
decidir
portar‐lo
a
l'escorxador.
Però
l'ase
va
descobrir
els
seus
 plans
i
va
escapar
de
la
granja.

 
 
 
 
 
 
 
 Llinterna
 Menjar
(productes
de
l’hort,
pa,
el
que
volgueu)
 Tovalló
(preferiblement,
de
quadres)
 
 
 
AVI
ASE:
Quina
injustícia!
He
gastat
tota
la
meva
vida
i
les
meves
forces
al
servei
de
 l'amo...
i
mira
com
m'ho
agraeix!
Aniré
a
buscar
als
ases
petits
i
els
faré
una
proposta
 molt
interessant...
 ASES
PETITS
(apareixent
per
la
porta):
Avi
ase!
Com
estàs?
 AVI
ASE:
Trist,
nois,
trist!
No
us
ho
creureu
el
que
m’ha
passat
avui...
l’amo
creu
que
 sóc
massa
vell
per
estar
a
la
granja
 i
em
sembla
que
em
vol
 dur
a
l’escorxador…
Per
això,
he
decidit
anar‐me’n
a
la
ciutat
i
fer‐me
músic.
Us
agradaria
venir
amb
mi?
 ASES
PETITS:
Sí!
 AVI
ASE:
Us
agrada
cantar?
 ASES
PETITS:
Sí!
 AVI
ASE:
Per
què
no
veniu
amb
mi
i
ens
guanyem
la
vida
amb
la
música?
 ASES
PETITS:
Sisisí!
 AVI
ASE:
Som‐hi
doncs!!
 Marxen
contents,
fent
ioioió!
(el
soroll
típic
dels
ases!!)
NARRADOR:
L’avi
ase
i
els
ases
petits
van
posar
rumb
a
Bremen.
Pel
camí
es
van
trobar
 amb
un
gos
Dalmata
amb
els
seus
cadells...
 Entren
el
gos
amb
els
gossets.
 NARRADOR:
que
feien
els
udols
més
tristos
que
mai
havien
sentit.
 Els
gossos
udolen.
 AVI
ASE:
Amics,
per
què
udoleu
d’aquesta
manera?
 PARE
GOS:
Perquè
no
som
valents
i
al
nostre
amo
li
han
regalat
uns
gossets
de
marca
 “bulldog”
 i
 ara
 ja
 no
 ens
 vol.
 Ens
 vol
 abandonar
 al
 camp
 perquè
 diu
 que
 som
 massa
 mansos...
Els
gossos
posen
cara
de
bons.
 PARE
GOS:
Però
quan
nosaltres
volem,
mira
què
en
som
de
salvatges!!
 Un
 a
 un,
 els
 gossets
 borden
 el
 més
 salvatge
 que
 poden...
 D’UNA
 MANERA
 BEN
 RÍTMICA.
Ben
segur
farà
molt
de
riure
a
tots!
 NARRADOR:
L’avi
ase
va
escoltar
totes
les
desgràcies
del
gos
i
al
final
li
va
dir...


AVI
ASE:
Companys,
estic
pensant
que
teniu
molt
de
ritme.
Amb
udols
me
n’he
adonat
 que
 podríeu
tocar
 molt
 bé
 la
 percussió.
 Per
 què
 no
 veniu
 amb
 nosaltres
 a
 Bremen
 i
 formem
un
grup
de
música?
 PARE
 GOS:
 Em
 sembla
 una
 bona
 idea!
 Vosaltres
 fillets
 voleu
 formar
 un
 grup
 de
 música?
 GOSSETS:
sí!

 PARE
GOS:
Doncs
no
es
parli
més!
 NARRADOR:
De
cop,
mentre
els
ases
i
el
gossos
prosseguien
el
seu
camí
a
Bremen,
es
van
trobar
una
gata
amb
els
seus
gatets
que
fugien
despavorits.

 AVI
ASE:
On
aneu,
tant
corrents?
 MARE
GATA:
Fugim
dels
nostre
amo!
Com
que
som
una
bona
colla
de
gatets,
la
meva
 senyora
ens
volia
separar
i
quedar‐se
amb
només
un
de
nosaltres,
però
nosaltres
no
 ens
 separarem
 mai!
 Per
 això
 hem
 decidit
 escapar
 corrents
 i
 ara
 no
 sé
 com
 haig
 de
 guanyar‐me
la
vida…
...