los mayas

INTRODUCCIÓ
Els maies foren un poble sedentari que s’ubicava geogràficament en el territori del sur de Mèxic, Guatemala y altres zones d’Amèrica Central. Es especialment important la seua presència e influència en els territoris de les actuals Guatemala y Belice,amb una rica història d’uns 3.000 anys. Els antics maies foren una de les cultures mesoamericanes precolombines.
Els maies van construir grans temples y grans ciutats com Nakbé, San Bartolo (al nord del Petén), Tikal, Palenque, Copán, Calakmul, així com Uaxactún, Pedres Negres. Els monuments dels maies més notables són les piràmides que van construir en els seus centres religiosos.
He escollitaquest tema perquè em va paréixer molt interesant, i vaig informar-me un poc, i el que vaig llegir em va agradar molt. Asi que vaig decidir fer aquest tema, que a més es pot desenvolupar molt, i crec que va a ser amè fer-ho.

ANTECEDENTS E HISTÒRIA
PRECLÀSSIC MAIA (500 aC. – S.III dC)
El sorgiment de la civilització maia es remunta a cinc segles abans de Crist. En canvi, les classificacionstradicionals consideren que la història maia pròpiament dita va començar molt després, al 292 dC, quan apareixen definitivament les esteles commemoratives amb figures reals, i dates que els científics denominen de “sèrie inicial”.
Alguns arqueòlegs i historiadors recents prefereixen denominar al Període Preclàssic com “Clàssic Predinàstic”, per detectar anticipadament una sèrie d’elements queconsideren característics de la societat maia.
Durant aquest període, coincident amb l’esplendor de la cultura olmeca que va influir als maies, es van realitzar les primeres construccions de pedra, les terrasses i les piràmides de Uaxactun i Yucatán.
Les noves ciutats foren una resposta al creixement demogràfic sostingut, i al fluix de migracions permanent en tota Mesoamèrica. En eixe context esfundaren Cuello, en Belice, i Tikal, al nord del llac Petén Itzà.
Simbòlicament, els edificis imponents complien amb els objectius de la noblesa: enfortien la devoció cap als grups dirigents, facilitaven la integració i la obediència de noves i diferents poblacions.
Tot açò es desenvolupava al marc de processos de creixent concentració del poder i la riquesa.
Van aparèixer formes dedesigualtat i divisió en castes i classes socials. La noblesa de les grans ciutats va desplegar un control territorial extens acompanyat del cobro de tributs. Al igual que altres cultures mesoamericanes com les piràmides d’Egipte, les edificacions gegantesques, generalment les més antigues, serviren entre els maies per a estrènyer els llaços socials entre les grans concentracions de població i elsgovernants, en un període signat per canvis polítics i econòmics accelerats, i per la consolidació de grans territoris.
Les construccions realçaven l’acceptació de poder dels governants, contribuent a la formació de noves identitats ètniques i grupals.
Els troballes arqueològics de peces de ceràmica i obsidiana permetien afirmar que les distintes ciutats comerciaven entre sí, desenvolupaven mercats, itenien actius intercanvis.
Paulatinament, es van desenvolupar els primers conflictes per l’hegemonia comercial i el control de les rutes de la regió.
PERÍODE CLÀSSIC O DINÀSTIC (292 – 900)
L'inici del Període Clàssic va coincidir amb el declivi de les ciutats maies de la zona central del Petén, la plana costanera, i les Terres Altes. Alguns especialistes consideren que l'erupció del Iiopangova produir una catàstrofe que hauria arruïnat el comerç i l'hegemonia política de les ciutats d'aquesta regió.
A finals del segle III es van destacar els centres urbans del nord, Calakmul, Palenque i Tikal. No va ser aliè al procés de canvis l'inici de l'expansió cap al sud-est de Teotihuacán, on els senyors van imposar un nou control de les xarxes comercials en Mesoamérica.
La col • laboració...