Los Mestizos No Nacen Sino Que Se Hacen

Los mestizos no nacen sino que se hacen és un assaig que de la mà de Verena Stolcke ens aproxima a la noció de mestissatge, concepte a què atribueix la condició de quelcom creat i no natural.Analitza en què consisteix el mestissatge i per fer-ho escull l’escenari de les colònies americanes (les espanyoles principalment), ja que és en aquest espai on té lloc la construcció d’aquest concepte, laseva institucionalització i tots els efectes que en resulten i vesteixen tot l’entramat polític, econòmic i sobretot social creant tot un nou ordre social, el Nou Món.
Per a ubicar-nos Stolckeprimerament realitza una reconstrucció de l’origen de les colònies i el que en sorgí en conseqüència: el Nou Món. Exposa els afanys que des dels països colonitzadors (en el cas d’Espanya i de Portugal,però traslladables a la resta de nacions colonitzadores) van moure la tasca de la colonització. Planteja de seguida la varietat i diversitat que caracteritzà des d’un primer moment aquestes novessocietats. Varietat sempre implica diferència i en aquest cas la diferència va suposar el sorgiment d’importants desigualtats que més endavant, tal i com anirà analitzant Stolcke al llarg del seu assaig,s’aguditzarien, crearien dilemes i conflictes de tota mena i contribuirien a arrelar cada cop més el concepte de mestissatge.
Sota mestissatge s’hi incloïen tota mena de “mescles” que variavenentre negres provinents d’Àfrica en condició d’esclaus, indis nadius de les terres colonitzades, espanyols i portuguesos colonitzadors i individus ja mesclats per alguna d’aquestes unions. Ser titllat demestís o de qualsevol altra forma de nomenar la mescla equivalia a formar part d’una categoria menystinguda en el si de la societat i com a tal sensible de sofrir les consegüents desigualtatspolítiques, econòmiques i socials que en deriven. Tanmateix les xifres recopilades mostren una important predilecció pel mestissatge en el sentit que es tractava d’una pràctica molt recorrent malgrat les...