Los movimientos sociales en España

Canviar la societat 50 anys més
Mai ningú no ens ha dit que canviar la societat i les coses en general sigui fàcil, però és que mai ningú tampoc no ens ha dit que sigui impossible. I això, és el que ens mou. Els humans, amb més o menys mesura, som capaços de canviar o almenys d’intentar-ho quan alguna cosa no ens agrada. És per aquest motiu que en múltiples ocasions la societat dividida en partss’ha mogut per aconseguir reivindicar una vida millor, una societat coherent amb tothom. Quan passa això, la societat pot arribar a ser molt forta i a esdevenir, gairebé, una mena de polítics amb idees molt clares i que defensaran fins al final.
La societat espanyola actual no seria el que és si algun dia algú no hagués decidit que calia lluitar per canviar allò injust o allò que no s’adaptavaa les necessitats dels ciutadans. Una societat mobilitzada, unida, forta i reivindicativa és una societat que té el que vol i el que es proposa, a vegades amb més èxit que d’altres. L’Espanya de l’actualitat és fruit de les mobilitzacions socials d’aquests últims 50 anys, des que la mort de Franco va permetre una Espanya justa i per a tots. A vegades però, aquest discurs pot semblar més utòpic quereal ja que la societat perfecta no existeix. Està clar que sense la lluita de milers de ciutadans anònims i sense ànim de lucre l’aproximació a aquesta utopia no hauria estat possible.
Després d’aquesta petita reflexió, caldria que analitzéssim quines són les motivacions que porten a un col·lectiu de persones a mobilitzar-se en contra del sistema existent i a propugnar unes reformes o unesreivindicacions per tal de canviar la societat. Per què sectors de la societat es van mobilitzar a Espanya? Què intentaven? Van aconseguir canviar la societat, o aconseguiren allò que es plantejaven? La veritat és que trobar resposta a totes aquestes preguntes és difícil ja que ens movem en una societat regida per la política i per unes estrictes lleis que estructuren l’ordre social. El problema ésque aquestes lleis no actuen sempre a gust de tots, i que per la societat i els drets de cada un dels individus que en formen part provoquen desigualtats socials a les que alguns col·lectius responen amb moviments crítics.
Potser degut a la nostra joventut se’ns fa difícil imaginar-nos una Espanya diferent a la d’ara, però el cert és que molts dels avantatges o millores socials de l’actualitatsón possibles gràcies a la feina desinteressada que van dur a terme un grup de gent. Fa tan sols 36 anys Espanya vivia immersa en una dictadura de la qual era molt difícil sortir-ne. Homosexuals, dones, pobres, catalans, republicans... vivien en silenci i sota un règim repressiu que no els deixava mostrar-se tal i com eren. Les coses no es podien canviar, i si ho intentaven, els mataven. No podiesexpressar els teus ideals polítics, culturals o socials, havies de viure com Franco i els seus volien. Artistes, escriptors, polítics i persones corrents no vivien la seva vida, vivien sota el control d’uns ideals que lluny estaven dels seus.
Tot això però, no va acabar només amb la mort de Franco. I és que com ens explica Paca Sauquillo abans de finalitzar la dictadura ja van començar a sorgirgrups de persones disposades a canviar l’ordre existent. Potser no volien arribar molt lluny, però simplement volien reivindicar l’accés a uns drets que els hi eren vetats. El cas del moviment veïnal del que va formar part Sauquillo és un clar exemple d’aquesta lluita i un dels intents de reforma social durant l’última etapa de la dictadura i també durant l’esperada transició, esdevenint una tascaclau en la lluita contra el franquisme.
Malgrat la repressió del moment, un grup de persones es va agrupar per defensar uns drets tan bàsics com el de tenir una habitatge, accés a llum i aigua, educació i transport. Es tractava d’un grup de persones procedents en gran part, de l’Espanya més rural i que van arribar a Madrid moguts pels avançaments industrials i la feina que allà podien trobar....