Los patitos feos

Somriure en mig de les llàgrimes permet allunyar el dolor

Psicologia i contextos educatius
Arias Gómez, Libertad
Treball individual
20.11.2014

Los patitos feos. La resiliencia: una vida infeliz no determina la vida

Introducció

Los patitos feos, la resiliencia: una vida infeliz no determina la vida escrit pel neuròleg, psiquiatra i psicoanalista Boris Cyrulnik (Burdeos, 1937).Cyrulnik amb tant sol sis anys d’edat va aconseguir escapar d’un camp de concentració, d’on la resta de la seva família, russos, jueus i emigrants mai van regressar. Comença pel jove orfe una etapa ambulant per centres i famílies d’acollida. Per això no és d’estranyar que aquest autor hagi escrit sobre la resiliència, per que ell mateix la va haver de superar quan era un nen per seguir endavantsatisfactòriament. La paraula resiliència segons la Real Acadèmia Espanyola vol dir la capacitat humana d’assumir amb flexibilitat situacions límit i sobreposar-se a elles. Però en pròpies paraules de l’autor la resiliència és un procés, un esdevenir del nen que, a força d’actes i de paraules, inscriu el seu desenvolupament en un medi i escriu la seva història en una cultura (Boris Cyrulnik, 2010,pàg. 214). Boris Cyrulnik es centra en aquest llibre en la resiliència de nens amb menys de catorze anys, però es centra sobretot en aquells més petits i que han patit una guerra comportant aquest fet una sèrie de conseqüències.
Los patitos feos es troba estructurat en quatre apartats: primerament una introducció, seguidament del capítol primer anomenat l’eruga, a continuació el capítol segonanomenat la papallona i per últim una petita conclusió. A més, menys en la conclusió, aquests apartats estan subdividits en molts apartats, els quals els títols tenen a veure amb el que s’explicarà a continuació. Cal dir però que la narrativa fonamental es troba en els dos capítols, consegüentment que siguin la part més densa del llibre. En la introducció l’autor submergeix al lector en el món dela resiliència, és a dir, perquè sorgeix, en què consisteix, com es supera i les conseqüències que comporta no superar-la; això ho pot explica gràcies de relats i històries reals en nens. El capítol primer fa una llarga descripció del que passa o podria passar des que es concebre un nen fins al moment en que el nen té la capacitat de comunicar-se a partir de paraules. El capítol segon comença enque el nen ja es pot comunicar amb paraules i argumenta com pot superar la resiliència i les conseqüències que comporta no superar-la. I per últim, en les conclusions l’autor fa una reflexió en conjunt sobre els dos capítols esmentats amb anterioritat.
És interessant com l’autor utilitza la metàfora de l’eruga i la papallona al nombrar els dos capítols més rellevants de la narrativa. L’erugaper convertir-se en una papallona ha de passar pel procés de la metamorfosis, el qual requereix un temps determinat. Amb això vol expressar l’autor que un nen des que neix fins que supera el procés de la resiliència ha de seguir un desenvolupament, que s’arriba fins aquest gràcies a la paraula, la cultura i la creativitat. En paraules del propi autor la papallona que voleteja en un món aeri no téja res que compartir amb l’eruga que s’arrossegava pel terra, tanmateix prové d’ella, i l’aventura continua, però el seu pas per la fase de crisàlide ha operat una metamorfosis (Boris Cyrulnik, 2010, pàg. 125). De manera que el nen abandona el món de les percepcions immediates per habitar cada vegada més en el de les representacions del seu passat i del seu provenir.

Arguments

L’erugaEl capítol comença parlant del temperament, del qual diu que és el factor de la personalitat que s’hereta d’una generació a l’altre. Tot i això cal dir que els humans no estan genèticament determinats, hi ha altres factors que consoliden la personalitat com la cultura i el context social en que l’humà es desenvolupa. Respecte a la cultura, s’ha passat de la cultura de la culpa a la cultura del...