Los simbolos de la divinidad
Páginas: 2 (322 palabras)
Publicado: 30 de enero de 2012
EL CEL
El cel és per a la majoria de les religions el lloc d’on procedeix la divinitat i allà on habita. El cel és massa poderós, massa fort, massa alt per simbolitzar res d’humà.A la Sagrada Bíblia el terme cel denota en primer lloc, el firmament blau, o la regió dels núvols que passen pel cel. Més encara, es diu "cel" com la casa de Déu, perquè, encara que Déués omnipresent, es manifesta a si mateix d'una manera especial en la llum i grandesa del firmament. El cel és també la casa dels àngels, perquè estan constantment amb Déu i veuen el seurostre.
LA MUNTANYA
Altre element natural sagrat és la muntanya, que manifesta alguna cosa que supera la condició humana.
La seva presència enlluerna, atrau, espanta, amenaça ifascina, manifestant “un altre món” diferent i superior al’humà.
Les muntanyes del planeta han estat considerades com a “centres del món”. Simbolitzen “l’eix del món”.
Les muntanyess’alcen magestuoses cap el cel i els seus cims estan coberts molts cops de núvols.
LA LLUNA
Ella, com els humans, entra en una decrepitud que desemboca en la mort. La lluna neix,creix, decreix i mor. La seva observació dibuixa la vida de tota persona. La “vida” de la lluna representa, manifesta, revela, simbolitza la vida humana.
La lluna és el canvi però tambél’etern retorn, la immortalitat. La lluna nova simbolitza, la immortalitat, el renaixement. És per tot això que la lluna simbolitza la divinitat.
OM
És el principal símbol de totsels mantres. És el so primordial de l'Univers, l'essència de tot so que harmonitza tots els estats, del profund somni a la màxima consciència.
Segons els hinduistes, és com el "a més"dels cristians, és el principi i el final de les pregàries i rituals d'hindús i budistes. És la força invisible que flueix per tot el cos i la vibració es veu generada per la divinitat.
El cel és per a la majoria de les religions el lloc d’on procedeix la divinitat i allà on habita. El cel és massa poderós, massa fort, massa alt per simbolitzar res d’humà.A la Sagrada Bíblia el terme cel denota en primer lloc, el firmament blau, o la regió dels núvols que passen pel cel. Més encara, es diu "cel" com la casa de Déu, perquè, encara que Déués omnipresent, es manifesta a si mateix d'una manera especial en la llum i grandesa del firmament. El cel és també la casa dels àngels, perquè estan constantment amb Déu i veuen el seurostre.
LA MUNTANYA
Altre element natural sagrat és la muntanya, que manifesta alguna cosa que supera la condició humana.
La seva presència enlluerna, atrau, espanta, amenaça ifascina, manifestant “un altre món” diferent i superior al’humà.
Les muntanyes del planeta han estat considerades com a “centres del món”. Simbolitzen “l’eix del món”.
Les muntanyess’alcen magestuoses cap el cel i els seus cims estan coberts molts cops de núvols.
LA LLUNA
Ella, com els humans, entra en una decrepitud que desemboca en la mort. La lluna neix,creix, decreix i mor. La seva observació dibuixa la vida de tota persona. La “vida” de la lluna representa, manifesta, revela, simbolitza la vida humana.
La lluna és el canvi però tambél’etern retorn, la immortalitat. La lluna nova simbolitza, la immortalitat, el renaixement. És per tot això que la lluna simbolitza la divinitat.
OM
És el principal símbol de totsels mantres. És el so primordial de l'Univers, l'essència de tot so que harmonitza tots els estats, del profund somni a la màxima consciència.
Segons els hinduistes, és com el "a més"dels cristians, és el principi i el final de les pregàries i rituals d'hindús i budistes. És la força invisible que flueix per tot el cos i la vibració es veu generada per la divinitat.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.