los p d t

 Caperutxeta Roja
El bosc era ma casa. Jo vivia allà i em agradava molt molt. Va ser sempre mantenir-lo ordenat i net. Un dia soletjat, mentre ell anava captant lesescombraries deixant alguns turistes va sentir passos. Vaig amagar-me darrere un arbre i vaig veure una noia vestida amb un molt divertit manera d'arribar: tot vermell i els seus caps coberts, com siells no volia veure-ho. Jo estava feliç i va començar a tallar les flors del nostre bosc, sense permís de ningú, potser o se li va ocórrer que aquestes flors no pertanyia a ell. Naturalment, vaigcomençar a investigar. Va preguntar qui era, on era, on anava, que ella em va contestar, cantant i ballant, jo anava a casa de la seva àvia una cistella per dinar. Vaig pensar que era una persona honesta,però va ser el meu flors de tall de bosc. De sobte, sense cap remordiment, va matar un mosquit que va volar lliurement.
Així que vaig decidir donar-li una lliçó i ensenyar-li el seriós que és ficar-seen el bosc sense anunciar-se abans i començar a maltractar als seus habitants.
La vaig deixar seguir el seu camí i vaig córrer a la casa de l'avieta. Quan arribe em va obrir la porta una simpàtica*viejecita, li vaig explicar la situació. I ella va estar d'acord en què la seua néta mereixia una lliçó. L'avieta va acceptar romandre fora de la vista fins que jo la cridara i es va amagar sota elllit.
Quan va arribar la xiqueta la convide a entrar al dormitori on jo estava ficat al llit vestit amb la roba de l'avieta. La xiqueta va arribar *sonrojada, i em va dir alguna cosa desagradable sobreles meues grans orelles. He sigut insultat abans, així que vaig tractar de ser amable i li vaig dir que les meues grans orelles eren parell sentir-la millor.
Ara bé m'agradava la xiqueta i vaigtractar de parar-li esment, però ella va fer una altra observació *insultante sobre els meus ulls *saltones. Vostès comprendran que vaig començar a sentir-me enutjat. La xiqueta tenia bonica aparença...