Louis Pasteur

Louis Pasteur
(27-12-1822/28-9-1895)
























Louis Pasteur fou un microbiòleg i químic francès. Fou conegut pel públic en general per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació, més notablement la primera vacuna contra la ràbia; tanmateix, també féu una descoberta essencial en elcamp de química, sobre la polarització de la llum per molècules asimètriques. Una famosa frase de Pasteur: Le hasard favorise l’esprit preparé ("La casualitat afavoreix l'esperit preparat")

En el Magisteri, Pasteur va estudiar química i física, així com cristal·lografia (la cristal·lografia és la ciència que estudia els cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines). Es va ferprofessor-preparador de química i va presentar el 1847 a la facultat de Ciències de París les seves tesis per al doctorat en ciències físiques. Els seus treballs sobre la quiralitat molecular li valdrien la Medalla Rumford el 1856.
l febrer de 1854, aconsegueix un permís remunerat de tres mesos amb l'ajuda d'un certificat mèdic de complaença per tal de tenir temps de portar a terme un treballs quevaldrien el títol de corresponsal de l'Institut.[5] Fa perllongar el permís fins a l'1 d'agost, data del començament dels exàmens. «Li dic al Ministre que aniré a fer els exàmens, per tal de no augmentar els entrebancs del servei. És també per no deixar a un altre una suma de 600 o 700 francs [6]
Va ser nomenat professor de química i degà de la Facultat de ciències de Lille recentment creada el1854. És en aquesta ocasió quan va pronunciar la frase sovint citada: "En els camps de l'observació, l'atzar no afavoreix més que als esperits preparats".[7]Pasteur, que s'interessava per la fermentació des de 1849, és estimulat en aquests treballs per les demandes dels cervesers lillois en relació amb la conservació de la cervesa.[8] Després de Frédéric Kuhlmann i Charles Delezenne, Pasteur és undels primers a França a establir relacions exitoses entre l'ensenyament superior i la indústria química. Els treballs que va realitzar a Lille entre 1854 i 1857 condueiren a la presentació de la seva Memòria sobre la fermentació anomenada làctica [9] en el marc de la Societat de Ciències d'Agricultura i Arts de Lille el 8 d'agost de 1857.
El 1857, és nomenat administrador encarregat de la direcciódels estudis a l'École Normale Supérieure.
El 1861, Pasteur va publicar els seus treballs que refuten la teoria de la generació espontània. L'Acadèmia de les Ciències li atorga el Premi Jecker per les seves investigacions sobre les fermentacions.
El 1862, és escollit a l'Acadèmia de les Ciències en substitució d'Henri Hureau de Senarmont.
El 1865, Dumas l'anomenà membre, amb ClaudeBernard i Sainte-Claire Deville, d'una comissió encarregada d'estudiar l'etiologia del còlera. Els tres savis, que busquen el principi del contagi en l'aire (mentre que John Snow, en un treball publicat el 1855, havia ensenyat que era a l'aigua), no troben[10] el microbi, quePacini havia fet tanmateix conèixer el 1854.
A l'École Normale Supérieure, Pasteur és considerat autoritari tant pels seus col·leguescom pels alumnes i xoca amb nombroses discussions,[11] el que l'empeny a dimitir, el 1867, de les seves funcions d'administrador. Rep una càtedra a La Sorbona i es crea, a la mateixa escola normal, un laboratori de química fisiològica del qual la direcció li és confiada.
Els seus estudis sobre les malalties dels cucs de seda, duts de 1865 a 1869, triomfen sobre la pebrina però no sobrela flacherie i no evitant el declivi de lasericicultura. Durant aquest període experimenta un atac cerebral, i una hemiplegia de què es recupera.
El 1868 el fan comanador de la legió d'Honor.
La derrota de 1870 i la caiguda de Napoleó III són un cop terrible per a Pasteur, gran patriota i molt lligat a la dinastia imperial. D'altra banda, està malalt. L'Assemblea Nacional li vota una recompensa per...