love

RECURSOS LEXICOS.

·Dobles sentidos: alegoría.
·Suelta mi manso: cordero.
·Mayoral extraño .... otro tienes de tu igual decoro: de la misma categoría.
·Ponle su esquila .... collar: riquezas y regalos.
·Blanco toro: no se sabe su significado hoy por hoy.
·Primeras hierbas: la llegada de la primavera.
·Vellocino: el pelo de Isabel, que es como la lana.
·Choza: el hogar.
·Sal: el amorque aún tiene para darle.

Diferenciamos dos partes diferentes:
·1ªPARTE: con dos cuartetos: comienzan con imperativos y vocativos: el orden de las palabras es imperativo.
·2ªPARTE: con dos tercetos: un carácter más bien razonable carácter de razonamiento. Demuestra que es su dueño.

1º, 3º, 5º, 7º versos: comienzan con imperativos.

Aparecen algunas figuras: Verso 4º tu bien = mi daño:estrucutura bimembre con antítesis..
Adjetivos: blanco toro, primeras hierbas.
1º terceto: describe a Elena Osorio a través de adjetivos. La palabra Ojuelos con un valor afectivo.
Hay muchas referencias personales: mi manso, tu bien, mi daño, su esquila, tus collares.
Está en clave alegórica, dentro de la tradición pastoril, que comienza en la égloga y continúa en las novelas pastoriles y llegahasta el romancero nuevo (que será muy utilizado por los poetas del S. XVI-XVII.)
Hace gala de su gran sentido de la propiedad, a través de la frase: es su dueño.


GUIA de LECTURA de
EL CAFÈ DE LA GRANOTA, Jesús Moncada
Emili Bayo, referint-se al recull El Cafè de la Granota, escriu:

[...] es caracteritza per una gran homogeneïtat, aconseguida per la presentació de tot ell com una grancrònica on s’inclouen les diferents històries, d’una gran uniformitat. El narrador s’atorga el nom de cronista i s’esforça a convèncer el lector que la seva història és fruit d’una investigació, de contínues consultes. Generalment, el narrador pren com a punt de referència, com a testimoni d’autenticitat, la figura del vell Cristòfol. El vell explica una anècdota que constitueix part de la història delpoble, però que, generalment, no va viure directament ell. Aquest personatge només fa de transmissor de la informació que
la memòria popular [...] ha acumulat amb el pas dels anys.

Emili Bayo i Mercè Biosca, Guia de lectura de Jesús Moncada Així les coses, El Cafè de la Granota no arriba a la uniformitat i a la consistència del fil conductor que trobem a Calaveres atònites, però no té tantaheterogeneïtat com Històries de la mà esquerra, la qual cosa fa que ocupi un lloc central entre els altres dos reculls de narracions breus, no només des del punt de vista cronològic, sinó també des del punt de vista de la presentació en forma de crònica.


1. «UN BARRIL DE SABÓ MOLL»

1. La primera narració s’inicia com una contalla: Allò del Florenci va començar que ja es volia fer l’horetad’anar a dinar —em digué el vell Cristòfol a La Granota mentre bevíem cafè [...]
Des del primer moment entrem en l’artifici que formarà el fil conductor de moltes de les
narracions que hi ha aplegades dins del llibre: el vell Cristòfol conta moltes de les històries de la vila a una persona molt més jove (que en molts casos apareix autoesmentada com a cronista) en un espai tan significatiu comés un cafè, el Cafè de la Granota:

a) Qui és en realitat el cronista? Quina funció té plantejar les històries des d’aquest punt de vista? Quin rendiment dóna a Jesús Moncada l’ús d’aquest artifici en moltes de les narracions?

b) Quines característiques i quines funcions dels cafès d’abans, sobretot els dels pobles, fan que puguem considerar el Cafè de la Granota un espai especialmentsignificatiu a l’hora d’explicar i recollir les històries?

2. Comenteu què podem inferir de les paraules que el vell Cristòfol diu al cronista una mica més endavant, respecte de la destinació de les històries que li està explicant:

Ja saps —però em faig la reflexió que els de fora no ho saben i els ho hauràs d’explicar— que el carreró de Sant Francesc és el més costerut dels que travessen la vila...