Love

Meditació I De les coses que es poden posar en dubte Dubte sobre les opinions admeses fins llavors com a veritables Exercici de destrucció de les velles opinions Els sentits ens enganyen: no ens podem refiar d’aquells que ens han enganyat almenys un cop En els somnis em represento coses semblants a les de l’estat de vigília (no puc distingir amb claredat ambdós estats).
Meditació I Encara queles coses generals puguin ser imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen Aritmètica i geometria tracten de coses simples i generals, certes i indubtables (despert o adormit, 2 + 3 = 5) Hipòtesi del Déu enganyador: qui m’assegura que Déu no ha volgut fer que m’equivoqui en raonar matemàticament? Déu és summament bo i seria contrari a la seva bondat que m’hagicreat de manera que sempre m’enganyi.
Meditació I Com menys poderós sigui el creador, més probable serà que jo m’equivoqui sempre Tot i que hi ha moltes creences que sospito que són molt probables, he d’esforçar-me en jutjar-les falses Hipòtesi del geni maligne: escepticisme universal La seducció de les velles opinions és tan forta que em costa no recaure-hi. Meditació II De la naturalesa de la menthumana; i que és més fàcil de conèixer que el cos Suposaré que tot el que veig és fals Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo sóc”, primer principi absolutament veritable La ment no pot tenir les propietats dels cossos Què sóc? Sóc una cosa que pensa ( res cogitans ), esperit, enteniment o raó.
Meditació II El pensament és un atribut que em pertany: existeixo mentre estigui pensant El jo no depèn deres material per ser conegut Sóc jo qui dubta, qui entén, qui desitja, qui sent, qui percep Exemple de la cera: el que coneixem distintament en un bocí de cera no són les qualitats sensibles, que canvien.
Meditació II No puc entendre la cera sense una ment humana Em conec jo mateix amb més claredat i distinció Encara que tot el que pensi sigui fals, n’hi ha prou amb pensar per ser (racionalisme)Diferència entre percepció sensible i coneixement racional: concebem els cossos només amb l’enteniment.
Meditació V De l’essència de les coses materials, i novament de l’existència de Déu Cal que ens desempalleguem dels dubtes i mirem si podem tenir algun coneixement sobre les coses materials Abans d’examinar si existeixen, hem de fer referència a les seves idees Idea d’extensió i les sevesparts: longitud, llargada i profunditat Són idees no fingides, sinó amb una naturalesa immutable (en un triangle els seus angles equivalen a dos rectes), no són un pur no-res.
Meditació V En mi trobo la idea d’un ésser màximament perfecte, igual com hi trobo la d’una figura o un nombre Tendeixo a pensar que l’existència pot separar-se de l’essència de Déu (per tant, que puc pensar Déu com a noexistent) Però no són separables, ja que no es pot concebre un Déu al qual li manqui l’existència (igual a com no és concebible una muntanya sense vall) És la necessitat de l’existència de Déu allò que determina el meu pensament a concebre’l així.
Meditació V Sempre que pensi en l’ésser sobirà, li he d’atribuir totes les perfeccions (influència de Sant Anselm) La certesa de la resta de coses depèn de laveritat que hi ha un Déu existent, atès que la seva idea es presenta clarament i distintament Després de reconèixer que hi ha un Déu, reconec que totes les coses en depenen i que no és enganyador, per tant, el que conec clarament i distintament no pot ser fals
Meditació VI De l’existència de les coses materials i de la distinció real entre l’ànima i el cos de l’home Em resta examinar siexisteixen les coses materials Déu és capaç de produir totes les coses que puc concebre distintament El món extern es redueix a les nostres idees de les qualitats primàries Diferència entre la imaginació i la pura intel·lecció o concepció: imaginar objectes geomètrics implica un esforç que no s’ha de fer per concebre’ls La imaginació sembla que depèn d’alguna cosa no mental. Meditació VI Imagino també...