Lrswwz_LA_HISTORIA_DE_PEPE

LA HISTÒRIA D’EN PEPE
En Pepe era el tipus de persona que t'encantaria ser. Sempre estava de bon humor i sempre
tenia alguna cosa positiva a dir. Quan algú li preguntava com li anava, ell responia:"No es pot
estar més bé".

Era un gerent únic per la seva actitud. De fet, diversos cambrers i cambreres l'havien seguit de
restaurant en restaurant. Ell era un motivador natural: si un treballadortenia un mal dia, en
Pepe li feia veure el costat positiu de la situació. Veure aquest estil realment em va cridar
l’atenció, així que un dia el vaig anar a buscar i li vaig preguntar: "No ho entenc ....No és
possible ser una persona positiva tota l’estona. Com t’ho fas?”.
En Pepe va respondre: “Cada matí, només depertar-me, em dic a mi mateix: Pepe, tens dues
opcions avui. Pots escollir estar debon humor o pots escollir estar de mal humor. Escullo estar
de bon humor. Cada vegada que passa una cosa dolenta, puc escollir entre ser una víctima o
aprendre’n. Escullo aprendre’n. Cada vegada quealgú ve a mi per queixar-se, puc acceptar-la o
puc assenyalar el costat positiu de la vida. Escullo assenyalar el costat positiu de la vida".
-"Sí, és clar, però no és tan fàcil", vaig protestar.
-"Sí queho és", va dir en Pepe."Tot en la vida depèn del que escollim. Quan en treus tota la
resta, cada situació és una elecció. Tu tries com reacciones davant de cada fet; tu tries com la
gent afectarà elteu estat d'ànim; tu tries estar de bon humor o de mal humor. En resum, TU
TRIES COM VIURE LA VIDA".
Vaig reflexionar al voltant del que en Pepe em va dir...
Poc temps després, vaig deixar laindústria hotelera per iniciar el meu propi negoci. Vam
perdre el contacte, però sovint hi pensava, especialment quan havia d’escollir alguna cosa a la
vida i per la meva manera de ser tendia sempre a veure elgot mig buit.
Diversos anys més tard vaig saber que en Pepe havia fet una cosa que mai no s'ha de fer en un
restaurant: deixar la porta de darrere oberta. Un matí va ser assaltat per tres lladres...