Ls entreguerres

S’anomena període d’entreguerres el que comptem des del final de la 1ª Guerra Mundial fins l’inici de la Segona, és a dir, una de les èpoques més inestables, políticament i econòmica, ja que va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l’ascens dels règims totalitaris (feixisme, nazisme i comunisme).

1. La Revolució Russa

1.L’autocràcia tsarista.- Al començament del segle XX, a Rússia hi perdurava l’absolutisme monàrquic, una autocràcia on el tsar governava per decret, no estava subjecte a cap constitució i no havia de respondre davant d’un Parlament. El control de l’Imperi l’asseguraven la burocràcia i l’exèrcit, juntament amb l’Església ortodoxa. L’agricultura era la principal activitat econòmica, a mans delsterratinents aristòcrates, però també hi havia indústria i obrers, entre els quals s’havia difós el marxisme.

2. La revolució de febrer.- La conjuntura de la Primera Guerra Mundial va crear a Rússia les condicions per a la revolució. Als desastres militars es va succeir un descens de la producció agrícola, per la mobilització cap al front de milions de llauradors, estenent-se el malestar entre la classetreballadora. Tot això va desacreditar el tsar Nicolau II i el febrer de 1917 va esclatar una revolució a Sant Petersburg que va provocar la caiguda del tsarisme, passant el poder a un govern provisional que va convertir Rússia en una República democràtica.


3. La revolució d’octubre.- La lentitud de la reforma agrària i el manteniment de Rússia en guerra van fer augmentar el descontentamentpopular, així com la influència dels bolxevics que volien assaltar el poder per instaurar el socialisme, ja que aspiraven a la formació d’un govern de soviets obrers i agrícoles. El 25 d’octubre (novembre segons el calendari occidental), els comunistes es van sublevar, van destituir el govern provisional del socialdemòcrata Kerenski (menxevic) i Vladimir Ilich Ulianov (Lenin) va establir mesuresrevolucionàries per construir un estat socialista, és a dir, sense propietat privada.

2. La URSS de Stalin

2.1. La guerra civil i la creació de l’URSS.- El nou govern soviètic va haver de fer front a una guerra civil (1918-1921), ja que una part de l’exèrcit contrària al règim comunista i recolzada pels estats capitalistes occidentals (França, Regne Unit, etc.) va organitzar un Exèrcit Blancque es va alçar en armes contra l’Exèrcit Roig dels bolxevics (creat i dirigit per Trotski) que va aconseguir imposar-se. Al llarg del conflicte, el partit bolxevic en solitari va anar fent-se amb el monopoli del poder. El 1922 es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un Estat federal comunista (el comunisme es defineix com a “socialisme real”) que abraçava totes lesnacionalitats del vell imperi dels tsars en un sistema polític totalitari de partit únic.

2.2. La pugna pel poder.- Lenin va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin era el millor camí per consolidar la revolució. Diferents propostes van enfrontar els dirigents del partit: Trotski veia necessari exportar la revolució, mentre Stalin proposava la “construcció del socialisme en un sol país”,transformant l’URSS en una gran potència. Stalin, Secretari General del PCUS, es va fer amo de la situació a partir de 1927 i es va convertir en el principal dirigent de l’URSS (Trotski es va exiliar a Mèxic, on va morir el 1940, víctima de l’estalinisme).


2.3. L’estalinisme.- Stalin va imposar una economia col·lectivista, amb l’objectiu de provocar un fort creixement per fer de l’URSS una granpotència industrial. Les terres, fàbriques, bancs, transports, etc. van passar a propietat de l’Estat que també dirigia l’economia, tot donat prioritat a la indústria pesant per a la construcció d’infraestructures i l’elaboració de plans quinquennals per planificar la producció agrícola i la industrial. Stalin va exercir una dictadura personal on s’eliminava qualsevol tipus de dissidència...