lsufhvan0p

*OLFACTE
L'olfacte o olfacció és el sentit encarregat de detectar i processar les olors. És un quimiorreceptor en què
actuen com a estimulant les partícules aromàtiques o odoríferes despreses dels cossos volàtils, que
ingressen pel epiteli olfactori ubicat al nas, i són processades pel sistema olfactiu.
El nas humana distingeix entre més de 10.000 aromes diferents. L'olfacte és el sentit mésfort en néixer.
Les substàncies odorants són compostos químics volàtils transportats per l'aire. Els objectes olorosos
alliberen a l'atmosfera petites molècules que percebem en inspirar. Aquestes molècules arriben a la mucosa
olfactiva, que consta de tres tipus característics de cèl · lules: les cèl · lules olfactives sensorials, les cèl ·
lules de sustentació i les cèl · lules basals, que esdivideixen aproximadament un cop al mes i reemplacen
les cèl · lules olfactives moribundes. Els 20 o 30 milions de cèl · lules olfactives humanes contenen, en el
seu extrem anterior, un petit cap amb prop de 20 petits filaments sensorials (cilis). El moc nasal aquós
transporta les molècules aromàtiques als cilis amb ajuda de proteïnes fixadores; els cilis transformen els
senyals químics delsdiferents aromes en respostes elèctriques.
El nas, equipada amb nervis olfactius, és el principal òrgan de l'olfacte. Els nervis olfactius són també
importants per diferenciar el gust de les substàncies que es troben dins de la boca. És a dir, moltes
sensacions que es perceben com sensacions gustatives, tenen el seu origen, en realitat, en el sentit de
l'olfacte.
Les sensacions olfactòries sóndifícils de descriure i de classificar. No obstant això, s'han realitzat
classificacions fixant-se en els elements químics associats a les olors de les substàncies. Certes
investigacions indiquen l'existència de set olors primàries: càmfora, mesc, flors, menta, èter (líquids per a
neteja en sec, per exemple), acre (avinagrat) i podrit. Aquests olors primàries corresponen a set tipusdereceptores existents en les cèl · lules de la mucosa olfactòria. Les investigacions sobre l'olfacte
assenyalen que les substàncies amb olors similars tenen molècules del mateix tipus.
Estudis recents indiquen que la forma de les molècules que originen les olors determina la naturalesa de
l'olor d'aquestes molècules o substàncies. Es pensa que aquestes molècules es combinen amb cèl · lulesespecífiques del nas, o amb compostos químics que estan dins d'aquestes cèl · lules. La captació de les
olors és el primer pas d'un procés que continua amb la transmissió de l'impuls a través del nervi olfactori i
acaba amb la percepció de l'olor pel cervell. Cliqueu aquí per veure i sentir una divertida explicació animada
de l'olfacte.

El nas és l'òrgan responsable pel sentit de l'olfacte. La cavitatdel nas aquesta folrada per membranes
mucoses que tenen receptors olfactoris connectats al nervi olfactiu. Les olors consisteixen de vapors de
diverses substàncies. Els receptors de l'olor reaccionen amb les molècules d'aquests vapors i transmeten
les sensacions al cervell. El nas també allotja una estructura anomenada l'òrgan vomeronasal la funció no
s'ha determinat, però se sospita que éssensible a les feromones que influencien el cicle reproductiu. Els
receptors de l'olor són sensibles a set tipus d'olors primaris que es puguin caracteritzar com càmfora,
almesc, flors, menta, èter, acre (avinagrat) i podrit. El sentit de l'olfacte es perd de vegades temporalment
quan una persona està refredada i la membrana mucosa s'inflama. Els gossos tenen un sentit d'olfacte que
és moltesvegades més sensible que el de l'home.
Aquest sentit permet percebre les olors. El nas, equipada amb nervis olfactius, és el principal òrgan de
l'olfacte. Els nervis olfactius són també importants per diferenciar el gust de les substàncies que es troben
dins de la boca, és a dir, moltes sensacions que es perceben com sensacions gustatives, tenen el seu
origen en el sentit de l'olfacte. També...