lucro de amor

Diamant (1962), Llorenç Villalonga amb Bearn (1961) i Joan Puig i Ferreter amb els onze volums d'El Pelegrí Apassionat (Perpinyà 1952-65). Dels situats entre dues èpoques, sobresurten els contes dePere Calders i la novel.lística de Joan Sales (Incerta glòria, 1956), Ferran de Pol, Xavier Benguerel, Vicenç Riera i Llorca i Avel.lí Artís-Gener, amb temes de guerra o d'exili. S'amplià fins a lacinquantena de títols l'obra de Josep Pla. Així mateix, dels novel.listes sorgits a la postguerra pren relleu, tant pel volum, també ingent, com per la diversitat de tècniques, l'obra de Manuel dePedrolo, al costat dels qui, com Maria Aurèlia Capmany, Ramon Folch i Camarasa, Josep M. Espinàs, Baltasar Porcel, Blai Bonet i Estanislau Torres, renovaren la novel.la i la feren capdavantera, amb plenacontinuïtat i contacte amb un nou públic. Tant en la poesia com en la narrativa aparegueren variades formes d'avantguarda (Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Jordi Sarsanedes, Joan Perucho) fins alteatre de Pedrolo, de Brossa i de Porcel. Aquest gènere, reprès cap al 1946, no assolí de superar la crisi i anà de fórmules tradicionals (Sagarra, autors populars) a assaigs excepcionals, com Primerahistòria d'Esther (1948), de Salvador Espriu. Posteriorment sorgí una generació de molt interès. L'erudició més exigent és protagonitzada per Jordi Rubió i Balaguer, Josep M. de Casacuberta, FerranSoldevila, Martí de Riquer, Francesc de B. Moll i Joan Coromines. El pensament i l'assaig històric se centren en Jaume Vicens i Vives, Maurici Serrahima i Josep Ferrater i Móra. Hi ha també la influència ila vastitud de l'obra del crític, assagista i historiador Joan Fuster, sobretot a partir de Nosaltres els valencians (1962). Els primers premis literaris (Joanot Martorell, Ossa Menor, Víctor Català)eixamplaren a poc a poc la restringida vida literària catalana, que disposà de revistes com "Ariel" (1946), "Antologia" (1947) i "Poemes" (1963), que foren aviat suprimides. A part les abundants...