Ludopatía

Ludopatia

El Projecte de Recerca

INSTITUT ICÀRIA
Barcelona




ÍNDEX


1. Objectius
2. Introducció:
2.1. Què és la ludopatia?
3. Nucli:
3.1. A qui afecta?
3.2. Perfil del ludòpata
3.3. Relacions amb altres problemes
3.4. Escenaris de la ludopatia
3.5. Símptomes del joc patològic
3.6. Fases de l’evolució del trastorn
3.7. Comsolucionar la ludopatia
3.8. Ludopatia: (passat, present, futur)
4. Conclusions:
4.1 La ludopatia en el nostre entorn
5. Bibliografia

1.Objectius


Abans de començar la investigació els nostres objectius son els seguents:

Entendre millor el concepte de ludopatia i saber explicar-lo a altres persones.
Descobrir els diferents tipus de ludopatia que existeixen.
Analitzar els origensde la ludopatia en persones afectades.
Investigar les conseqüències que comporta aquesta adicció.
Entrevistar a persones afectades i treure’n conclusions.
Descobrir maneres o solucions per acabar amb aquesta adicció.
Concienciar-nos i concienciar a les persones del nostre entorn sobre els perills que comporta aquest tipus d’alteració psicològica.
Descriure un nou tipus de ludopatía sorgit perculpa de la facilitat de l’accés a internet



















2. Introducció


2.1 Què és la ludopatia?

La ludopatia és un trastorn de la personalitat que es caracteritza fonamentalment perquè hi ha una dificultat per controlar els impulsos, i que en cert sentit tendeix a manifestar-se en practicar, de manera compulsiva, un o més jocs d'atzar. És un trastorn reconegutper l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Pot afectar a la vida diària de la persona que es veu afectada per aquesta addicció, de manera que la família, l'alimentació o fins i tot el sexe passen a ser coses totalment secundàries. Per tot això, no s’ha de confondre la ludopatia amb un vici, ja que en aquests casos ens trobem davant d'una greu malaltia crònica, una addicció.
L'existència deltrastorn apareix fa molts segles, probablement amb l'activitat d'apostar de manera habitual a jocs d'apostes, on els resultats es puguin donar amb certa rapidesa i per tant el reforç positiu i negatiu per al jugador també.
Un detall important és que no tot el que juga és un ludòpata, de la mateixa manera que no és un borratxo tot el que es beu una cervesa, ni drogadicte tot el que consum una droga.El problema ve quan es depèn d'això, quan es pot controlar no té cap inconvenient. El que passa sovint és que per a molts es converteix en un refugi i esperen canviar el seu futur, o almenys, en el cas del joc, tenir la possibilitat d'assaborir el triomf.






3. Nucli


3.1 A qui afecta?

La ludopatia afecta a tot tipus de persones sense discriminar en edat, sexe, nivell cultural,nivell econòmic, personalitat, classe social, estructura genètica, etc.
Segons un estudi recent, al territori espanyol hi hauria ni més ni menys que dos millons i mig de ludòpates de ludòpates, és a dir, aproximadament el 5% de la població, una dada que no es correspon amb la recerca que hem realitzat, ja que segons les respostes dels adolescents que hem entrevistat, nomès un d’ells es veu com unadicte al joc patològic en un futur pròxim o llunyà.

Et veus com un possible ludòpata en un futur pròxim o llunyà?

Per aquest motiu, arribem a la conclusió que la ludopatia arriba a les persones majoritàriament en l’edat adulta, probablement en un moment de dificultat i utilitzen el joc com una mena de refugi per evadir-se de la societat.

‘’Es comença com una distracció fent una moneda,sense adonar-te, el que t'ha sobrat d'un cafè. Pot agradar-te i jugues de tant en tant. És gairebé insignificant. Després jugues gairebé diàriament i comences a creure que tot és guanyar. Efectivament, no és així, ja que la majoria de les vegades es perd i s'arriba a un punt en què com més jugues més perds i més vols recuperar el perdut. Però no pots. En aquest punt el pitjor que es perd no són...