LUIS VIVES


JOAN LLUIS VIVES (PENSADOR)
VALÈNCIA 1492 - BRUGES FLANDES 1540


Va nàixer en el si d'una família de jueus conversos, estudià a les universitats de València iParis.
Des de 1512 es va establir a Flandes, on va ser professor de la Universitat de Lovaina i va entaular una estreta relació amb Erasme de Rotterdam. També va mantindre amistat intel·lectual ambTomás Moro, que li va portar a ensenyar a la Universitat d'Oxford des de 1523.
La seua influència sobre l'Europa del Renaixement va ser enorme, perquè no sols van acudir a consultar-li els més influentsartífexs de la Reforma protestant i de la Contrareforma catòlica, sinó que va ser tutor i educador de molts nobles que van ocupar llocs de responsabilitat en la monarquia de Carles V. El seu pensamentés un dels màxims exponents de l'humanisme renaixentista: va tractar de rescatar el pensament d'Aristòtil, descarregant-ho de les interpretacions escolàstiques medievals; va sustentar una èticainspirada en Plató i en els estoics. Però, més que plantejar teories d'alta volada, Vives va ser un home eclèctic i universalista, que va avançar idees innovadores en múltiples matèries filosòfiques,teològiques, pedagògiques i polítiques, i va proposar accions en favor de la pau internacional, la unitat dels europeus i l'atenció als pobres. Entre les seues abundants obres cal destacar els tractats Sobrel'ànima i la vida (1538) i Sobre la vertadera fe cristiana (1543).
Els seus escrits, tots en llatí, són aproximadament uns seixanta. La varietat d'esta obra i el seu valor d'innovació revela lafonda qualitat humana de Lluís Vives, que insistix en problemes de mètodes, per la qual cosa abans que res és un pedagog i un psicòleg. Se li considera com a precursor de l'antropologia del segle XVII ide la moderna psicologia.
L'important en Lluis Vives és la seua preocupació per aquells aspectes més immediats de la realitat humana; amb un profund coneixement de l'home i de la seua història,...