Lírica trobadoresca

La lírica trobadoresca és el conjunt de poesies escrites en provençal o occità vulgar que apareix a Occitània al segle XII i XIII.







Naix a partir d’una estructura socioeconòmicadenominada feudalisme, que es caracteritza per la multiplicació i generalització dels llaços de dependència d’home a home que queden determinat pel pacte de Vassallatge, en raó del qual el vassall del deual seu senyor ajuda, obediència, consell i una part de la seua collita, mentre que el senyor deu protecció al seu vassall. Aquesta reciprocitat queda segellada per la fidelitat que a partir d’aquestmoment es deuran l’un a l’altre. D’acord amb aquesta concepció feudal, també en la lírica trobadoresca la dona es tractada de midons i el poeta s’anomena a si mateix om (home, es a dir, vassall).
Elmot servis (actitud del vassall respecte al senyor) adquireix el sentit de fer la cort a l’estimada.
Ens trobem així amb una lírica nascuda a les corts occitanes de temàtica profana, ja que tracta feuscom l’amor, la guerra, l’honor...; una literatura d’autor conegut, fets en llengua vulgar i escrita per a nobles.
Podem diferenciar qui l’escriu i qui la difon. En primer lloc el trobadors, quefeien lírica trobadoresca en occità i amb acompanyament musical, però no la representen. En segon lloc els joglars que representaven allò que els trobadors feien. A diferència d’aquests, els poetes feienpoesia culta en llatí.
Aquesta lírica estava feta per nobles i per a nobles, i el seu tema principal era l’amor cortès, en el qual destaquem els personatges de la dona, que era tractada de midons, eltrobador que era tractat d’om i el marit, que era el gilós. A aquest estil podem trobar diferents estils com el clus o tancat que és el més difícil; el lleu que és el més fàcil; i el ric, que és moltpreciosista, per l’ús de figures retòriques. Hi ha també diferents graus del trobador: el primer és el de timidesa, quan no gosa parlar ni mirar a la dona, el segon és el de pregador que li demana...