Màrius Torres

MÀRIUS TORRES:
Vida i escriptura:
Forma part de la generació "sacrificada", que va patir l'emmudiment de la literatura catalana a causa de la dictadura franquista. El conflicte bèl·lic, en el seu cas, se suma a altres circumstàncies personals: l'aïllament social provocat per una tuberculosi pulmonar que contrau als vint-i-cinc anys. Aquest fet el reclou al sanatori de Puig d'Olena, des d'onesdevé un testimoni passiu de la guerra fratricida del país.
Aquest aïllament forçós, malgrat les seves condicions físiques, li permet dedicar-se plenament a l'escriptura i a la reflexió sobre la vida, fet que, juntament amb la seva capacitat per captar la realitat i la seva imaginació artística, fan possibles la creació de la seva obra.
Neix a Lleida l'any 1910 en una família d'intel·lectuals id'ideologia republicana. Des de petit, aprèn a considerar la mort com un canvi d'estat de la substància espiritual i a seguir una moral deslligada del culte. A més a més, va rebre nocions musicals sota el mestratge de la seva mare. Va ser un bon estudiant i va rebre un dels millors expedients de la seva promoció en la carrera de Medicina.
No va formar part de cap cenacle literari ni va establirvincles amb escriptors de la seva generació. Després de doctorar-se a Madrid, va establir-se a Lleida, on exercia de metge i col·laborava al setmanari La Jornada, on ja revelava els seus coneixements musicals i ideologies polítiques.
Contreu una tuberculosi pulmonar i l'any 1935 ingressa al sanatori de Puig d'Olena, del qual ja no en sortiria més. El dia a dia el permetia escriure, tocar elpiano i llegir, sobretot lectures de caire filosòfic i literari. No deixa, però, d'escriure poemes i narracions breus. Els temps al sanatori van ser especialment durs a causa del coneixement propi de la malaltia, però també a causa de la persecució, arreu d'Europa, dels ideals amb què havia estat educat.
Troba recolzament moral en tres amigues - Mercè i Esperança Figueras i Maria Planas - a més a mésd'en Josep Saló. Aquests serien els primers lectors de la seva obra. Cal destacar, però, la influència de Mercè Figueras que, també malalta com ell, va esdevenir la seva amiga més íntima durant els darrers anys de la seva vida i que serveix d'inspiració per al poeta a l'hora d'escriure poemes com "Cançó a Mahalta". A més a més, va ser la mateixa Mercè qui li va presentar a Joan Sales, amb quimanté una intensa relació epistolar i els comentaris i les opinions del qual seran de gran ajut per al seu procés de creació literari.
Les seves connexions amb el món exterior són diverses. L'any 1936 presenta un recull de poemes anomenat Invencions, però passa totalment desapercebut i l'any 1938 inicia correspondència amb l'escriptor Carles Riba. Tanmateix, i amb la derrota republicana l'any 1939 il'exili dels seus familiars, queda reclòs al sanatori i viu derrotat la resta de la seva vida.
És, però, durant l'etapa en què es troba tancat al sanatori, que la poesia passa a ocupar el primer pla de la seva vida. Amb l'elegia que escriu l'any 1936 "Dolç àngel de la Mort..." inicia una nova manera d'indagar en la seva vida emocional i moral, fet que continua durant els dos anys següents ambpoesies com "Que sigui la meva ànima..." o "Paraules de la nit".
L'obra escrita en la darrera etapa de la seva vida (1939-1942) continua amb el contingut emocional i moral. Abunden els poemes sobre la mort i el tema religiós, entre els quals trobem "La ciutat llunyana" o "Pelegrins". És també una etapa durant la qual revisa la seva obra poètica i a partir de 1940 comença la difusió dels seuspoemes entre intel·lectuals a l'exili.
Màrius Torres mor el 29 de desembre de 1942 i la seva obra poètica no veu la llum fins vuit anys més tard, des de l'exili i per part del seu amic Joan Sales, a causa de la forta repressió sobre la llengua catalana i és l'any 1950 que apareix la primera edició a Catalunya. Resulta evident que la seva dedicació a la poesia està estretament vinculada a una...