mètode del cas

MÈTODE DEL CAS
OBJECTIUS:
Apropar una realitat concreta a un grup de persones.
Anàlisi en grup o subgrups d’una situació real o hipotètica explicada, de forma resumida, als subjectes (oral,escrit, pel·lícula o vídeo).
Avaluar la capacitat d’anàlisi i comprensió de les persones i la seva habilitat per transferir aprenentatges acadèmics a situacions reals.
PROCEDIMENT:
1. Llegit el cas,individualment, si el grup és nombrós, els seus membres s’han de dividir en subgrups per analitzar el cas i buscar la millor solució al problema.
2. Trobada la solució...:
a. Organitzar un “Panell” onels representants dels diferents subgrups exposin els seus anàlisis i conclusions.
i. Descobrir que NO hi ha una única solució possible
1. Dóna major flexibilitat amb comportament dels altres is’aprèn a fer front als problemes de manera més creativa.
CARACTERÍSTIQUES DEL CAS:
1. Ser real o possible
2. Situació problemàtica que requereixi un diagnòstic i solució.
3. Incloure dades necessàriesper la seva solució.
4. Garantir l’anonimat.
5. No superar l’extensió de 2 o 3 fulls mecanografiats.
VARIANTS:
1. Tècnica Kogan: presentar un cas que s’analitza i soluciona de forma adaptada iespecífica (es repeteix 3 vegades => 3 casos diferents).
a. Buscar un factor comú a les solucions.
i. Formular principis operatius pràctics vàlids per resoldre gran nombre de problemes.
2. Mètode del’Incident Crític: no es dóna tota la informació necessària per resoldre el cas => buscar la informació
a. Presentació més dramàtica i el text finalitza amb la pregunta “Què faria vostè si es trobésen el lloc de X (protagonista del cas)?”
i. Major implicació i permet prendre consciència dels prejudicis.
ii. Autoanàlisi, prendre consciència de la nostra tendència a interpretar la realitat,explorar la realitat exterior i trobar les millors solucions.
APLICACIONS ÀMBIT EDUCATIU
1. AMB ESTUDIANTS
a. Plantejar casos sobre el temari de l’alumnat => imaginació i interès pel treball.
b....