Mètrica i rima

La Poesia
La poesia, des de l’antiguitat, ha anat de bracet amb la música. Per aquesta raó, la poesia se serveix del vers per adequar-se a la melodia. Malgrat tot, nos’ha d’oblidar que es pot fer poesia sense versos, com passa, per exemple, amb la prosa poètica. Però allò que distingeix el vers de la prosa és la mètrica.
La mètrica
Lamètrica catalana es basa en el nombre de síl·labes, en l’accent i en la rima.
Les síl·labes
Les síl·labes del vers català es compten fins a l’últim accent:
Les
—
te
—ra
—
nyi
—
nes
—
del
—
ca
—
mí

1

2

3

4

5

6

7

8
(Tomàs Garcés)


La
—
ter
—
ra
—
gi
—
ra
—
i
—
les
—
do
—
nes
—
dor—
men

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10


(Gabriel Ferrater)

Segons el nombre de síl·labes, els versos s’anomenen d’art menor (versos de fins avuit síl·labes) o d’art major (versos de més de vuit síl·labes):
Els versos més habituals en la poesia catalana són:
L’heptasíl·lab, de set síl·labes, molt emprat en lapoesia culta i en la popular:
Té en sou els aucells i àngels (Jacint Verdaguer)
El decasíl·lab, de deu síl·labes, el més usat en la poesia al llarg de totes les èpoques:Amb quins altres sentits me’l fareu veure (Joan Maragall)
L’alexandrí, de dotze síl·labes (6+6), també ha estat força emprat en la poesia culta:
Hi ha ulls que al primercop ja trien la més bella (Josep Carner)
Molt sovint els versos d’art major de deu i dotze síl·labes són dividits en dues parts, anomenades hemistiquis, per una cesura opausa:
Ajuda’m Déu,

que sens tu no em puc moure

4
+
6
(Ausiàs March)


En llemosí sonà

lo meu primer vagit

6
+
6
(Bonaventura Carles Aribau)