Música y cine

MÚSICA I CINEMA:

Història

lligam inicial entre música i cinema funcions

condicionament de la música per la tecnologia

Tot i que en la història, la música ha estat sempre lligada als avenços tecnològics (sobretot pel que fa als instruments musicals), no és fins al s.xx que aquests avenços tecnològics condicionen de manera tan notòria la producció musical.
Com diu Jaume Radigales, "desde les primeres representacions teatrals documentades, a l'antiga Grècia, la música ha acompanyat gestos i paraules i ha servit per definir personatges o ajudar a incidir psicològicament en situacions de por, d'angoixa, d'alegria, etc."[1]
Des del 1895, any en què els germans Lumiére van inventar el cinema, tot i que aquest no tenia so (cinema mut), van creure que era indispensable que cinema imúsica estiguessin junts. En aquest cas, però, la idea d'acompanyar les pel·lícules amb música no anava dirigida a reforçar l'acció cinematogràfica; era per raons pràctiques: els projectors feien soroll i aquest s'havia de dissimular i, a part, les pel·lícules eren molt curtes i s'encabien en un format d'espectacle més gran.
En aquest moment, música i cinema anaven junts però la seva interacciósorgia a través del propi músic. La música que s'interpretava depenia fonamentalment de com estigués equipada la sala: gramola, piano, petit conjunt de cambra,... El director de cine no tenia en compte la música com a element expressiu i potenciador de la imatge.
El que arribava al públic, quant a interacció entre la música i la imatge, no era sinó una una interpretació, una visió subjectiva del'interpret.
Això, però, no era sempre així. L'any 1908 Sain-Saens va compondre la música per a la pel·lícula "L'assassinat del duc de Guise" en la qual es reflexa, en cada moment, l'estat d'ànim dels personatges. No és la única en què es fa això però si de les més prestigioses. És pionera però en la època es veu com a una curiositat i no es fa sovint, entre d'altres coses, perquè es necessitava unpressupost més important.

Comparar amb barroc: models per situacions - ràpid per persecucions, greu per moments misteriosos, ...

L'any 1927 apareix el cinema sonor. No s'incorpora la música a la pel·lícula de seguida perquè
no mètodes per gravar música i editar després. Havia de ser alhora

En aquesta petita reflexió parlaré una mica de l'evolució de l'ús de la música en el cinema,http://www.filomusica.com/cine.html

http://books.google.es/books?id=HtE1qzCpRU4C&printsec=frontcover&dq=musivisual&hl=es&ei=v9nLTc_bGYWp8APPy-WgBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false
Alejandro Roman: "Des de comienzos del cine sonoro durante los años treinta del pasado siglo, la música se ha incorporado al film como un elemento estético importantísimopara el desarrollo del cine com arte de comunicación. En este camino recorrido por ambos, cine y música, la música de cine (música aplicada a la imagen en movimiento) ha ido desarrollando un lenguaje característico en relación con la imagen, el movimiento, el color, los sonidos, el argumento y otros elementos presentes en la película. Los compositores cinematogràficos han aportado diferentes puntosde vista estéticos empleando la orquesta, instrumentos solistas, jazz o música étmica, pero también las innovaciones tecnológicas permitieron incorporar el sonido de la música electroacústica, los sintetizadores y las nuevas técnicas de vanguardia.
Las antiguas técnicas de grabación y sincronización de la música con la imagen han sido sustituidas en la actualidad por el uso de los recursosinformáticos, que permiten al compositor tanto escribir como sincronizar con una precisión de fotograma toda la música de una película en el ordenador. pag.258 tendència europea de l'americana.

http://html.rincondelvago.com/musica-ambiente-en-cine-y-television.html

En aquest treball pretenc fer una petita reflexió, mínimament documentada, sobre l'ús de la música en la història del cinema lligada...