Maçons i carbonaris


MAÇONS, CARBONARIS I COMUNERS



Els carbonaris van ser lògies maçòniques radicals que es van organitzar a partir dels anys 20 del segle XIX. Encara que van tenir el seu origen a Nàpols el1820 —es considera a l’italià Giussepe Mazzini com a fundador— a Espanya es van expandir a partir de 1821. Només admetien al seu si els revolucionaris extremistes i agosarats.
Van estar relacionats ivan col·laborar amb els comuners espanyols, al costat dels quals van compartir posicions democràtiques i populars que els van separar definitivament de les lògies maçòniques tradicionals. Mentre lafrancmaçoneria s’acontentava amb la lluita contra el despotisme reial o eclesiàstic i acceptava la monarquia constitucional, com el cas de Prim després de la revolució de 1868, els comuners i carbonarisradicals lluitaven per la república popular. Entre els seus partidaris no hi va haver homogeneïtat social, els seus dirigents venien de les professions liberals tot i que els militants de baseprovenien de les files dels artesans, obrers i petits propietaris.
Els comuners i carbonaris van anar evolucionant cap a postures democràtiques i republicanes. Lluitaven per la llibertat política:llibertat de pensament, d’expressió, de reunió. Consideraven que aquestes llibertats fonamentals eren imperatives per millorar la situació social. No és casualitat que un dels màxims exponents de laCarboneria a Espanya —Francisco Díaz Morales— es convertís, després de 1823, en un dels primers socialistes utòpics espanyols.
L’opinió dels liberals maçons afrancesats que provenien de les classes altesestava en contra d’incloure sectors de les classes baixes, treballadors i artesans en la transformació política. La baixa extracció social i la seva associació amb el poble pla dels seus membres era motiud’escarni per part dels seus oponents liberals. Se’ls retreia que reclutessin membres dels sectors més baixos de la societat. Per a botó de mostra un escrit de M. J. Quintana, un conegut maçó de...